De pas: Colors projectats






Recull la llum
al balmat de les mans

per transformar-la

en petjades d’absència.


Reconstruint l’esperança

de trobar algú

que es faci càrrec,

allà,

de les paraules oblidades.


Sense melangia ni tristors.


Simplement a l’ombra

del foc follet

d’una vida que es creu viscuda.


Tal vegada perduda.


Escalant els talls

més tendres de les flors

més brillants.


Esclatant en un plor

silenciosament profund

que neix del dins.


I que ha de brollar

com poncelles aquoses

de rierols feréstecs.


Fins trobar les dolces

ribes dels teus llavis,

sucosos, tebis,
generosos.
On dibuixar,
en present,
la felicitat que s’amanyaga

en el color dels mots.


Projectats, tendrament,

a les aigües d’un llac.

Comentaris