dilluns, 17 de desembre de 2007

Cinema: La lengua de las Mariposas.





Obtenim el coneixement
del color de les paraules

que aprenem.


Després
oblidem la conjugació
del sentiment escaient.


Cecs davant

somnis que ens aclaparen.


Perdent el tacte de la pell

que mai va deixar-se acaronar
del tot.

Observant totes les esquenes

que criden la teva covardia.


Convertint-nos en allò

que sempre vam jurar

que no seriem.


Matant l'innocència

per l'irrellevància

d’un moment.


Reconeixent totes les portes

que s’han de tancar

per trobar la clau

del enigma

d’un senderi incert

amarat pel blanc,

pur i feridor,

de la solitud.

El silenci s’atansa.

4 comentaris:

Déjà vie ha dit...

un poema preciós en el veig completament reflectida la pel·licula. Bonissima,per cert!!

barbollaire ha dit...

déjà vie gràcies!!
Un petonet dolç ;¬)*

Arare ha dit...

feia dies que no venia... un lapsus!
i una mica de... aix, no sé com dir-ho. Però no tinc perdó dels déus... sabent el que hi trobaré, aquí!!!

Una abraçada, Sandokán.

barbollaire ha dit...

arare ja ho pots dir, que no passa res... mandra?, cansament?
qui més qui menys va igual, dolça Mariana...
Massa coses a fer, a preparar, i no es pot arribar a tot sempre.

Gràcies per trobar una estona per venir dolça nina....

Petonets dolços

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape