Cinema: La lengua de las Mariposas.
del color de les paraules
que aprenem.
Després oblidem la conjugació
del sentiment escaient.
Cecs davant
somnis que ens aclaparen.
Perdent el tacte de la pell
que mai va deixar-se acaronar del tot.
Observant totes les esquenes
que criden la teva covardia.
Convertint-nos en allò
que sempre vam jurar
que no seriem.
Matant l'innocència
per l'irrellevància
d’un moment.
Reconeixent totes les portes
que s’han de tancar
per trobar la clau
del enigma
d’un senderi incert
amarat pel blanc,
pur i feridor,
de la solitud.
El silenci s’atansa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada