dijous, 15 de novembre de 2007

De pas: Paraules mortes





He de passar
i recollir les paraules mortes

que m’han caigut,

desordenadament buides

aquí i allà.


Tal vegada les netegi

i endreci

per si mai

poguessin fer servei.


O les trauré al pati

i jugarem

lluny de mirades

estranyes i silencioses.


Fins trobar aquell

plaer solitari,

com estimant-te.


I, després,

acotxar-les amb silencis

dintre de capses blaves,

aleatòriament desades

a les lleixes d’un rebost fosc.

3 comentaris:

elur ha dit...

quina preciositat Poeta... segur que no són mortes sinó ben vives aquestes paraules, esperant que les acaronis un moment o altre...

petonets dolços!

:************

barbollaire ha dit...

Follet m'has vist aquí! a les paraules mortes!

Gràcies amoret! ets un sol... i en un dia fred com avui s'agraeix molt...

T'estimo... molt

Un cabasset de petons dolços
;¬)**********

Carme Rosanas ha dit...

Però, poeta, no vols dir que les paraules, poden renìxer de les seves cendres. Les paraules que semb len morte s poden retornar a la vida, només perquè les utilitzem altra vegada.

M'agradaria veure les teves capses blaves i treuere-les del rebost fosc.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape