De pas: Paraules mortes

He de passar
i recollir les paraules mortes
que m’han caigut,
desordenadament buides
aquí i allà.

Tal vegada les netegi
i endreci
per si mai
poguessin fer servei.

O les trauré al pati
i jugarem
lluny de mirades
estranyes i silencioses.

Fins trobar aquell
plaer solitari,
com estimant-te.

I, després,
acotxar-les amb silencis
dintre de capses blaves,
aleatòriament desades
a les lleixes d’un rebost fosc.