diumenge, 2 de desembre de 2007

Cinema: Sense & Sensibility





La música del cos
abocant-se a la vida,

sense condicions

ni regles establerts,

es presenta com una

contradicció essencial.


Ballet proper

sense paraules per definir-ho.

Arquet que saltirona

enamorat d’un tacte de vellut.

Circumval•lant silencis

vertiginosos que dibuixen

la pell estimada.


Mirada asimètrica

que enyora la teva presència.


Encara que hi siguis.

8 comentaris:

barbollaire ha dit...

Weep You No More Sad Fountains lyrics
(Lyrics: Kate winslet)

Weep you no more sad fountains
What nees you flow so fast?
Look haw the snowy mountains
Heaven's sun doth gently waste
But my sun's heavenly eyes
View not your weeping
That now lies sleeping
Softly, softly, now softly
Softly lies sleeping

Sleep is a reconciling
A rest that peace begets
Doth not the sun rise smiling
When fair at ev'n he sets?

Rest you then, rest, sad eyes
Melt not in weeping
While she lies sleeping
Softly, softly, now softly
Softly lies sleeping

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada com defineixes una situació que he viscut diverses vegades a la vida:

Mirada asimètrica
que enyora la teva presència.

Encara que hi siguis.

L'has clavat!

Joana ha dit...

Quins posts que ens regales!
Magnífics! gràcies, gràcies!!
Un petó!

zel ha dit...

Aiiiiii...
Mmmmmmmhhhhhh...

a mi em toca aquest abocar-se a la vida sense condicions ni regles establertes...


Diga'm, com vols que no ens fotem les faves que ens fotem, eh? Si és que hi anem de caps, home, i sense paracaigudes! Avui estic tooonta del cabàs, no sé....

Jesús M. Tibau ha dit...

El cos és música, i literatura i pintura i tot l'art en si mateix.

barbollaire ha dit...

Carme Rosanas Moltes gràcies, per les teves paraules. Una abraçada
;¬)
____________________

Joana si us plau...! Em faràs posar (més) vermell...! Els teus si que son autèntiques joies...
Moltíssimes gràcies per venir.
Un petonet dolç :¬)*
____________________

zel No, nina, no, No estàs de tonta... si em permets, simplement penso que vius, vivim... I la vida costa, i fa mal... I, de vegades, trobem algunes estones de somriures i de alguna cosa semblant a la felicitat...
Fins que s’esgarria, o ens ho esgarrien o tornem a esgarriar...

Un petonet dolç :¬)**
____________________

Jesús M. Tibau... i misteri, i silencis, i....
gràcies per venir.

Arare ha dit...

... encara que hi siguis.

De vegades és que no hi és!

un petó, Corto Maltés!

barbollaire ha dit...

arare Doncs imagina aleshores!!!

Petonet dolç, Mariana estimada.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape