Cinema: Jonathan Livingston Seagull

Altures feréstegues
de clarors rogenques.
A l’horitzó, un nou dia
s’aixeca
sobre fondals emboirats.

Intueixo el teu vol,
plomatge brillant,
ales esteses.

I és aleshores
quan et trobo:
Aturant un temps
amb la teva paraula.

Suavitzant els murs
de pedra seca
que ens envolten
amb un somriure
de paisatges multicolors.

Despullant d’ornaments la vida
per viure-la com la història,
verge,
que es deixa dur per un vendaval.

Realitat que reculls
en racons amb coixins
de vegades espinosos.

Amarant-la amb les orquídies diminutes
de les teves besades.