Cinema: Jonathan Livingston Seagull





Altures feréstegues
de clarors rogenques.

A l’horitzó, un nou dia

s’aixeca

sobre fondals emboirats.


Intueixo el teu vol,

plomatge brillant,

ales esteses.


I és aleshores

quan et trobo:

Aturant un temps

amb la teva paraula.


Suavitzant els murs

de pedra seca

que ens envolten

amb un somriure

de paisatges multicolors.


Despullant d’ornaments la vida

per viure-la com la història,

verge,

que es deixa dur per un vendaval.


Realitat que reculls

en racons amb coixins

de vegades espinosos.


Amarant-la amb les orquídies diminutes

de les teves besades.

Comentaris