Sensacions: Primer sol

M’aixeco a trenc d’alba
per trobar el primer sol del darrer dia.
L’estel ressagat em pica l’ullet
i la lluna no para de somriure.

Aliats savis de paraules secretes.
Portadors de les forces generadores
per continuar essent.

La llum del darrer dia
pinta vermells als blaus.
I apareixen grocs.

La llum del darrer dia
puja des de mar
i arriba fins on era casa meva.

Veig el temple.

I en aquest matí silenciós,
sento els riures dels nens.

Com l’esperança que tots somniem a mitjanit.
Com manyagues dels teus llavis.
Com noms mormolats a cau d’orella.
Com l’alba que arribarà demà enyorada de les mans als cossos.