Sensacions: Estrelles
No és el fil dins un laberint.
Ni un camí amarat
d’estalactites
com un mite impropi
de significats profunds.
És la densitat de l’il•lusió,
gravada en bronze,
resignada a ser qüestió
residual.
No és una pluja d’estrelles.
(Sentiment d’almesc
que evoca paradoxes
autosuficients.)
És el reflex del xiscle silent
de la teva tremolor profunda.
Projectada com magma
que anuncia l’arribada
de presencies exultants.
Porta estel•lar
d’accés restringit.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada