dijous, 27 de desembre de 2007

Sensacions: Estrelles




Fals retorn.

No és el fil dins un laberint.

Ni un camí amarat

d’estalactites

com un mite impropi

de significats profunds.


És la densitat de l’il•lusió,

gravada en bronze,

resignada a ser qüestió

residual.


No és una pluja d’estrelles.


(Sentiment d’almesc

que evoca paradoxes

autosuficients.)


És el reflex del xiscle
silent
de la teva tremolor
profunda.

Projectada com magma

que anuncia l’arribada

de presencies exultants.


Porta estel•lar

d’accés restringit.

7 comentaris:

barbollaire ha dit...

Nature Boy
(Eden Ahbez/Caetano Veloso - Àlbum:Totalmente Demais)

There was a boy
A very strange enchanted boy
They say he wandered very far, very far
Over land and sea
A little shy and sad of eye
But very wise was he
And then one day
A magic day he passed my way
And while we spoke of many things
Fools and kings
This he said to me
The greatest thing you'll ever learn
Is just to love and be loved in return'

Joana ha dit...

D'accés restringit per a tu...dolç poeta!
Bon capde i Bon AnY!

zel ha dit...

Mmmmhhhh, sense paraules. Només petons. Muda. Admirada. Més petons.

Carme R ha dit...

Quan lail·lusió és tan densa, com podria ser mai una qüestió residual? Ni tan sols si ho sembla, ni tant sols si li toca ser-ho, noi tant sols si creiem que ho és. No és residual, és el nucli de la pròpia existència. O potser jo imagino massa.

elur ha dit...

Tu sí que ets una pluja d'estrelles Poeta estimat... d'aquelles que no s'acaben mai...

tants petonets com estrelles hi ha al cel :****************

Anònim ha dit...

gràcies per la llum i per moltíssimes altres coses!!!
saps prou bé com t'estimo!!!

una bona estrena d'any...
la lluna dins d'un cove llegirà poesies...

barbollaire ha dit...

Joana Bon any, nina... Un petonet dolç. ;¬)****

zel Petonets dolços ;¬)****

Carme R però l’il•lusió d’algú que somnia despert és perillosa, perquè corre el risc de no saber on acaba el somni i començar la realitat...
Un petonet dolç ;¬)*

elur em fas posar vermell... O quan dius això de ” d'aquelles que no s'acaben mai...” m’estàs dient que sóc un pesat? X¬DDDDD!!!
Dolç follet estimat, un cabasset de petons! ;¬)******************

lluna dins d’un cove Malgrat (o gràcies a) el temps, la distancia, i totes les coses que hem compartit de forma més o menys directe...
tu també saps tot el que t’estimo....
(sinó de que mobles d’Ikea, routers, mac’s, pc’s.... X¬DDDDDD)

Un cabasset de petonets dolços per ambdues...
i gràcies per la lectura
;¬)***************

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape