Sensacions: Fanal

Poc a poc la nit dona la volta

comptant les fulles que s’estremiran a l’alba.

Hi ha un silenci que m’envolta

i seu en una cantonada.

No m’importa si el sol no brilla.

La lluna mai podria ser més gran.

Vindràs a dir el meu nom aquesta nit?

Encenc el darrer llum de l’any

per recordar els carrers de nou descoberts.

Les paraules llegides.

Les músiques escoltades.

Mai vaig pensar que ens trobaríem,

però aleshores vas besar els meus llavis.

Estava perdut.

I em vas trobar i portar a casa.

Abraçant-me fort, quan tenia fred.

Eixugant-me els ulls, quan vaig plorar.

Ara,

camino dintre dels sons

dels carrers,

coneixedor dels colors

de les teves petjades.