dissabte, 24 de novembre de 2007

De pas: Game Over




Titella artesana
de fils escapçats.
El temps de pas,
quan afrontes l’escala,
s’acaba.

Bleix multicolor
per un viatge
monocromàtic
i absurd.

Despullada l’estança
de les preguntes primordials,
els ressons del no res
com el tro que no arriba,
els artells,
els timpans,
les genives
fins sagnar.

És fàcil dir
que no s’ha de viure
la vida que altri
voldria que visquessis
per poder viure la seva
tal i com li van ensenyar
que havia de ser viscuda.

La intuïció ens allunya de la raó.
No hi ha manuals d’usuari.

I l’escala roman,
pacientment aliena,
esperant la decisió
de ser pujada o baixada.

10 comentaris:

barbollaire ha dit...

Sozinho
(Caetano Veloso)

Às vezes, no silêncio da noite
Eu fico imaginando nós dois
Eu fico ali sonhando acordado, juntando
o antes, o agora e o depois
por que você me deixa tão solto?
por que você não cola em mim?
Tô me sentindo muito sozinho!

Não sou nem quero ser o seu dono
É que um carinho às vezes cai bem
Eu tenho meus segredos e planos secretos
só abro pra você mais ninguém
por que você me esquece e some?
e se eu me interessar por alguém?
e se ela, de repente, me ganha?

Quando a gente gosta
é claro que a gente cuida
fala que me ama
só que é da boca pra fora
ou você me engana
ou não está madura
onde está você agora?

Quando a gente gosta
é claro que a gente cuida
fala que me ama
só que é da boca pra fora
ou você me engana
ou não está madura
onde está você agora?

MoNaLiTzA ha dit...

Això no es fa...! És amb premeditació i traidoria u què?

Eu tenho os meus desejos e planos...

Se
cre
tos...!

onde está você agora?

Ahir em vaig estar fins a les dues de la matinada escoltant aquesta culleradeta de mel que és Caetano Veloso.

Em vaig garrapinyar tota jo amb "Labios que beijei" i vaig "ballotejar" pel menjador amb "Nao enche".

L'adoro..., no hi puc fer més!

Gràcies nino! ;)

iruna ha dit...

barbollaire,
si quan afrontes l'escala, s'acaba, rai...!

anit ja no et vaig llegir... i este matí quan t'he llegit abans de marxar a la feina, no sabia si havia de fer macramé, o pensar que la poesia a vegades és tan gramàtica com natros, o oferir-te una barana, o acompanyar-te en aquell replà, o dixar que tu sol pugesses o baixesses l'escala...

al final he marxat sense poder dir-te res...

m'alegra saber que tornes a caminar pel pla (fins al pròxim desnivell)

una abraçada, carinyet

Carme Rosanas ha dit...

Sempre havia sospitat
que el manuals d'usuari
no s'havien pas extraviat,
simplement no n'ha ha hagut mai.

Arare ha dit...

espero que "game over" sigui només un títol...

vols un vermutet?

abraçada. Només una.Intensa.

Déjà vie ha dit...

impresionant, tranmet moltissim. L'escala tota una metafora!

Joana ha dit...

Pugem i baixem sense parar... caminem... en definitiva, vivim!
Bon diumenge, poeta!

elur ha dit...

Puja-la, baixa-la, ignora-la... però només perquè tu vulguis fer-ho, no pas perquè s'hagi de fer.

Un cistellat de petonets dolços i abraçades tendres Poeta estimat.

:*******************

zel ha dit...

difícil és
viure la vida de titella
sense poder trencar a mossegades
els fils que t'empresonen
val més, potser,
que es trenquin d'una vegada
ni que sigui
d'haver pujat i baixat moltes escales
o la mateixa...
tant li fa
el temps acaba
trencant tots els fils...
només queden els que el poeta
anirà trenant per no ser més
titella de ningú,
que a ell no li cal cap manual
la seva vida
és una densa xarxa
amb els forats justos
per prendre alè,
somiar,
lluitar,
trencar malsons
i menjar pedres
per desfer totes les escales.

Poeta, em tens el cor robat.

barbollaire ha dit...

MoNaLiTzA... perdona’m somriure... un xic si que està fet amb premeditació. Tenia dues cançons per penjar... i al llegir el teu delit per en Caetano... doncs m’ha acabat de decidir... Tot i que, fredament, la seva lletra s’escau més que l’altra cançó.
Gràcies per permetre que, avui, et veiés, nineta.

Un petonet ben dolç :¬)***

iruna deixa’m el macramé a mi, carinyet :¬D!. La poesia ja ho té això, sempre us pot quedar el dubte de si parlo d’una experiència viscuda o, simplement, tinc molta imaginació... ;¬)
Potser algun dia es coneixerà la resposta...

Un cabasset de petons dolços, nina ;¬)**

Carme Rosanas i quan hi son, generalment, ningú els llegeix,els manuals. X¬D
Ben pensat als poetes (els de debò, no pas jo que no ho sóc) tampoc els llegeix gaire gent....
Una abraçada ;¬)

Arare ja veus que, per ara, sols era un títol... De tota manera, si no ho hagués sigut així, tampoc hagués passat res, no?
Tranquis...
Com a les feines... avisaré amb 15 dies, va bé?

Gràcies pel vermutet!
Una abraçada doncs ;¬)*

Déjà vie Gràcies!! M’alegra que el que escric us digui alguna cosa!
Una abraçada!

Joana i de vegades l’escala és ben llarga i faixuga...coi! com la vida!
Bon di.. (un moment que ho miro...) lluns, bon dilluns, ja.
Gràcies per continuar venint.
Una abraçada (vaaaaaaaa... i un petonet dolç!) ;¬)**

elur “en ello estamos”...
Gràcies follet!
Cabasset de petons dolços, :¬)*********

zel i jo que et dic després d’aquest comentari...? Em desmuntes... Son uns versos magnifics!
Moltíssimes, moltíssimes gràcies Roser. De tot cor..

Un petonàs ben fort i sorollós i, òbviament, dolç, nina!
;¬)****

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape