dimecres, 19 de desembre de 2007

Cinema: The Silence Of The Lambs




Inventar-nos
amb la pell d’altres.


Consideracions laterals

sense possibilitats

de versemblança.


Moviments sensuals
per extreure,
com un exorcisme,

l’alè vanament destructiu

de l’amor.


L’embolcall convencional
s’allibera,
en caure la màscara
grotesca.

Llum a la sortida:

l’esperança de tu.

10 comentaris:

MoNaLiTzA ha dit...

Hola barbollador de "pinícules" i "flims"!
No m'agraden les pel·lis de por, però sóc una fan de les clàssiques italianes.
Sense que serveixi de precedent (o sí, jejeje) Deixa'm ser una miqueta "jeta" i demanar-te, pel tió, pels reis o per quan a tu et vingui bé, quelcom sobre 'Les nits de Cabíria'. Que me'n dius? ;)

barbollaire ha dit...

MoNaLiTzA saps que ets una de les persones a les que no puc negar (gairebé no exagerem!) res..

Ara no se si tinc la BSO... És una gran pel.licula...

Algun dia, quan et vagi bé, i si no et fa res, m'explicaràs si pots, el perquè d'aquesta elecció?

Somriure, gràcies, no saps el feliç que m'ha fet "veure't" a casa, avui...

Cabasset de petonets dolços. ;¬)*
T'estimo (però que no pateixi el teu "sufri"...)
;¬)***

Joana ha dit...

Un gran pel.l�cula i uns versos molt adients... com sempre, Barbollaire!
Llum...que no ens en falti!
Una abra�ada

MoNaLiTzA ha dit...

Com t'he dit, no hi ha pressa, aquesta és una demanda sense data de caducitat. O sigui que et pots prendre toooooot el temps que et faci falta per buscar la BSO i el que calgui.
I no em fa res d'explicar-te el perquè de la meva elecció.
A part de que, com t'he dit abans, els clàssics italians m'entussiasmen, el segells de Fellini i la Masina, com en l'Strada, de per sí sols ja li dónen immensa qualitat al producte (ara sembla que parli de torrons! jeje) Però en realitat he escollit Les nots de Cabíria per l'història en sí. Per la tendresa, per la força vital i per l'esperança. I potser també perquè, llevat d'en l'ofici, jo he estat una mica com la Cabíria i al final me n'he sortit.
Amb això vull dir que és bo posar il·lusió, esperança i ganes a la vida. Projectar, encara que siguin petites coses i pensar que, malgrat potser en alguns moments hem pogut tenir mala sort, ens hem anat trobant pel camí, gent per la que val la pena ser-hi i viure i...

...i em sembla que, com de costum, ja m'estic embalant... jeje...

M'aturo aquí, de moment. Si al final tu també decideixes aturar-te, on sigui, simplement fes-ho, no et cal donar comptes a ningú (més faltaria!), però recorda que sempre va bé, pel cor, pel cap i els pulmons, estirar una mica les cames de tant en tant. I que per això només et necessites a tu sol. Els altres, si hi som, ja t'acompanyarem en la passejada, sinó, tot això que ens perdrem.

:) Un petó ben gran, amic meu. I que passis unes felices festes.

Carme ha dit...

Sovint m'agradaria que alliberant els embolcalls convencionals no sorgís encara una màscarà més grotesca.

barbollaire ha dit...

joana que no falti la llum.
Una abraçada!

MoNaLiTzA si servida. Espero no decebre't.
Gràcies pel teu recolçament.
Un petonet dolç, amiga meva ;¬)*

Carme però la trobes en el moment més inesperat... fins i tot quan creus que ja no hi serà..
Un petonet dolç ;¬)*

Carme ha dit...

Potser cal estar preparat, doncs, hi ha alguns llocs on no esperom trobar-la mai.

Carme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape