dijous, 13 de desembre de 2007

Cinema: The Snows of Kilimanjaro





Vestim vells garbissos
per resistir l’embat,

fred,

del tast dels records

d’una vida

que s’esmuny

com papallones blanques.


Veiem la neu

des de l’austeritat de l’obaga.

Sota despullats bedolls
entremaliats.

En un intent d’evitar

rigorosos hiverns

tot arrelant entre roques.


Els cossos
no deixen empremta.

I ens oblidem en un calaix.

11 comentaris:

iruna ha dit...

m'agradaria poder obrir el calaix... lentament...

bona nit, carinyet

barbollaire ha dit...

bona nit xiqueta...

:¬)*

Carme Rosanas ha dit...

Mai no és massa tard per obrir calaixos on ens hem oblidat. Està bé que algú estigui disposada a obrir-lo. Tens sort.

gemminola.bloc.cat ha dit...

Preciós Barbollaire :)

Que tinguis un bon dia!

elur ha dit...

no, no ,no... la neu és alegria, festa, ens regala una nova visió dels paisatges de sempre... No tanquis calaixos, no portes, ni finestres, el fred al rostre ens fa sentir vius!!

Una abraçada immensa Poeta i un cistellat de petons dolços
:*********

ps.-quina foto més preciosa!!

Arare ha dit...

Doncs a mi m'agradaria poder-me ficar en un calaix i hivernar una temporadeta... però he d'estar al peu del canó, mal llamp em volta!

petonets, poeta.

Joana ha dit...

I una paraula, només una fa que recordem que estàvem oblidats...
Un petó fred d'hivern! aissss

zel ha dit...

Ai, poeta, que jo sí que estic voluntàriament desada en un calaix.
voluntàriament, no.
M'hi ha desat la vida.
Mals dies...
Petons

barbollaire ha dit...

Carme Rosanas vosaltres els obriu aquí, a casa, cada vegada que veniu. Em feu sentir viu i un xic algú.
Moltíssimes gràcies.
Un petonet dolç
________________________________________________
gemminola Quina alegria trobar-te a casa, nina!!!!!
Moltissimes gràcies per venir i per les teves paraules.
Un petonet dolç :¬)********
________________________________________________
elur A mi m’agrada força els dies freds i rúfols. Aquells que has de sortir ben tapadet. Son dies que et revifen!
Com les teves paraules.
Cabasset de petons dolços, follet estimat ;¬)************

ps. trobo a faltar les teves, de fotos
________________________________________________
Arare noooooooooooooooooooooooooo!!! no ho facis!! Qui ens vindria a donar canya? Amb qui podríem descobrir aquell matís del color del (teu) mar?
Mariana dolça, va, vinga....

Cabasset de petons variats ;¬)********
________________________________________________
Joana però si és la paraula que ens revifa? no és dolça?
va, vine, apropat, no agafis fred... ;¬P

Petonet dolç :¬)************
_________________________________________________
zel nina... si ara estàs desada i tens aquesta energia, Déu ens agafi confessats el dia que et desendrecis!!! ;¬P

Puc fer res?

Cabasseet de petons nina :¬)********

LoveSick ha dit...

Ostres, aquesta peli la vaig veure fa molt de temps a la tele, però no me'n recorde gaire, li pegaré una ullada si puc

barbollaire ha dit...

lovesick Benvingut a casa!
Disposa del que hi ha...

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape