Cinema: Mona Lisa smile
del mestral i una dolçor
com de mar.
Somrius per intentar
que aprenem a aixecar
el cap per damunt
les grisors de cada dia.
Obviant la rutina
sota l’exercici
del pensament
i els sentiments.
Res és indiferent
als teus ulls, al teu cor,
de lluitadora
en evolució continua.
I se que podem trobar
la teva mà, ferma,
com far de retorn
les nits més fosques.
_________________________________
òbviament podria pertànyer a Endreces (X). sigui com sigui, és per tu Trini
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada