dilluns, 17 de desembre de 2007

Cinema: La Strada





Camí de malabars
i acrobàcies sense xarxa.
Marxa de passes alades.
Pal•lidesa itinerant
aromatitzada de lilàs i suor.

Inventant el gest
que assagem,
sempre un cop més,
a l’espera del moment
de desvestir el somni
que plorem en solitud.

Despullar-se en gris
per sentir en colors.

Les mans, pinzells
de referències concretes.

Potser darrera la següent cantonada...

7 comentaris:

iruna ha dit...

què bonic, barbollaire...

m'agrada tant mirar-te despullat...

quan tu vulgues, en lloc d'iruna, me puc dir "solitud"

bona nit una altra vegada, carinyet

barbollaire ha dit...

iruna bona nit irunitud (uiiiiixxxx! que agafadet pels pels...)

petonet ;¬)*

iruna ha dit...

sí... pels pèls...
:)

barbollaire ha dit...

jajajaja!!! si senyora! pèls...
hauria de fixar-me més quan escric...

gràcies xiqueta!

elur ha dit...

Potser darrera la següent cantonada...
...un somriure?
...una abraçada?
...un petó? o molts?
...colors a dojo?

petons de colors Poeta estimat :******

Carme ha dit...

Referències ben treballades,
com una filigrana de sentiments.

barbollaire ha dit...

elur, carme moltíssimes gràcies per haver vingut i per les vostres paraules...

Cabasset de petons dolços

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape