Cinema: La Strada

Camí de malabars
i acrobàcies sense xarxa.
Marxa de passes alades.
Pal•lidesa itinerant
aromatitzada de lilàs i suor.

Inventant el gest
que assagem,
sempre un cop més,
a l’espera del moment
de desvestir el somni
que plorem en solitud.

Despullar-se en gris
per sentir en colors.

Les mans, pinzells
de referències concretes.

Potser darrera la següent cantonada...