Cinema: La Strada
i acrobàcies sense xarxa.
Marxa de passes alades.
Pal•lidesa itinerant
aromatitzada de lilàs i suor.
Inventant el gest
que assagem,
sempre un cop més,
a l’espera del moment
de desvestir el somni
que plorem en solitud.
Despullar-se en gris
per sentir en colors.
Les mans, pinzells
de referències concretes.
Potser darrera la següent cantonada...
Comentaris