dimecres, 31 de gener de 2007

Tres haikus



Nit atzabeja
el teu somriure
sol a l’ànima.

-- . --
romaní d’olor
el riu com paraules:
el color del vent

-- . --

Silenci en tu?
Onada de tots el blaus
la carícia.

dilluns, 29 de gener de 2007

Abecedari





Abecedaris de sorra
batuda per onades
que transporten
noms cridats
al seu dins.

Amb la folla esperança
de no ser mai oblidats.

diumenge, 28 de gener de 2007

Cal•ligrafia (v.2)







Amb el traç
d'antics cal.lígrafs orientals
reinventaré paraules
damunt el teu cos.

Banc de fuster





Amb la vida fermada per serjants,
recullo encenalls

i serradures

aixecats

per ribot i garlopa.


Ho poso al sac

de moments perduts,

a l’espera

de fer-ho servir

per encendre

o revifar un foc nou.

dissabte, 27 de gener de 2007

Sense cap motiu aparent...





Abans de caure,
abatut pel cansanci

d’una setmana intensa

i de poc dormir...


En un dia gens especial,

i sense cap motiu aparent...


M’agradaria compartir l’espurna

d’un somriure

amb vosaltres...

divendres, 26 de gener de 2007

Libació






Destil.lar-se
un en l’altre.


Respirant-nos...


Libació de dolceses tèbies.

Festeig de retrobaments.


Boques articulant

el silenciós desig.

El crit de llavis
i llengües:

Nosaltres

dijous, 25 de gener de 2007

Moviment eteri




Sentir.

El moviment eteri

de les mans,

com un sospir,

sobre les pells.


Beure.


Essències úniques,

traspuades melodiosament,

pel guspireig d’ombres

obstinades.


Veure


La nuesa,

magníficament exultant

i tremolosa,

de cossos imperfectes

retuts al plaer.

dimarts, 23 de gener de 2007

Moulin Galette

MOULIN GALETTE Santiago Rusiñol 1890-1891


Temps que degota lentament.
Silenci destil.lant-se fredament.


Colors que degraden en cendra.

El glaç a les mans.


El coll aixecat de la jaqueta

no impedeix l’arribada

del so de les campanes

del cementiri de Montmatre.


Just a l’esquena.


L’absenta, gola avall,

encara crema.


Aviat tancaran les portes
del parc,
que ja fosqueja.


Marxarà, arrastrant el peus,

per carrers petits,

fins les ribes del Sena.


Es deixarà gronxar,

ulls clucs,

per la remor, fosca,

de les aigües tèrboles.


Cercarà l’imatge,

com mirall,

de les gàrgoles pètries.


I abraçant-se les cames,

arraulit sobre pedres fredes,

trencarà la nit amb l’udol

d’un plor profund

i basardós.

______________________________________________
Un altre proposta de Relats Conjunts

diumenge, 21 de gener de 2007

Both Sides Now

Una visió diferent amb la versió original de Joni Mitchell





La cançó és de Joni Mitchell.
Però les versions que fa Judy Collins, les trobo més vitalistes, més alegres.
La tenia pensada per penjar en algun post propi...
Però avui tinc el dia espés...


I si algú ja ha dit el que a tu t'agradaria dir...
Perquè reinventar-ho...?

dissabte, 20 de gener de 2007

Camí





Mirada cega,
reflex perdut pel sol als ulls.

El desig a l’espera
del desig de començar
un camí.

Observaré les estrelles.
Calibraré astrolabis
i sextants.

I amb la foscor amiga
sortiré a cercar-te.

divendres, 19 de gener de 2007

Túnica multicolor





Malgrat avui...

vull teixir una túnica

multicolor

amb tu.


Trama de suor,

ordit de saliva.


I totes les aromes

dels nostres cossos,

estampació indeleble

del sentits.

Solitud glaçada





Maleeixo la malaltia,
de nom estrany,
(que no recordo)
amb la boca petita
i paraules grans.

Que et colpeix
i et postra.
Que et fa dependre
d’una màquina,
tres dies per setmana.

Què,
quan et creiem millor,
sorgeix i t’espanta,
i et fa caure de la llista
de l’esperança.

I ens atrapa...
amb solitud glaçada.

dimarts, 16 de gener de 2007

El joc d'Arare (o les 10 d'últimes): Les respostes

Respostes:
1.- Vaig anar al mateix cole que en Nacho Solozabal. Jo, dos cursos per sota. Ell ja jugava a basquet a l’equip del cole.
Companys... Es cert. També hi va passar en Trullols de hockey patins
2.- Jo soc un dels pollastres damunt l’escenari (tothom te un passat). Malgrat no es veu bé, també hi ha un bateria i un teclista.
Cert. Just el que toca la guitarra acústica (jejeje, ho sento...). Aquest any vem guanyar el primer accessit. (Si, si la lletra ja era meva).
3.- Soc cinturó negre de Judo i Karate Shotokan.
Fals. Taronja de Judo i Verd de Karate. Trencadisses de clavícules em van fer deixar-ho als 19 anys.
4.- Tinc una llicenciatura en Físiques
No soc llicenciat en res :( Però tampoc es nota tant, no?
5.- He fet el Camí de Santiago (els 300 darrers quilometres) en bicicleta.
Cert. Vem fer PART del Camí per Sant Joan de fa tres anys. No teníem més dies i es va decidir fer-ho des de León, quan tot ja és pla i baixada :P (350 qm). El meu fill gran va quedar tant encisat que l’any següent va tornar, amb tres amics, en bici i des de Roncesvalles (res com tenir 17 anys!!). Jo no desespero tornar a fer-lo sencer i caminant..
6.- Treballo de informàtic
Doncs si. Consultor de ERP’s...
7.- Dormo tantes hores com puc i més.
No seria ben be això. Tinc una tendencia a dormir més aviat poc. Entre 4 i 6 hores.
8.- He pujat a la Pica d’Estats
Em vaig quedar amb les ganes. Vaig relliscar de mala manera quan ja portava 2 hores de pujada des de la Ribera de Cardós, i em vaig torçar el turmell, de tal manera que, al treure el peu de la bota, aquest se’m va possar com una idem, i vaig haver de recular... D’això fa...27 anys. Després ja no he tingut ocasió de tornar-ho a provar.
9.- Un company de feina va pujar a l’Everest amb l’expedició que va fer el cim per primer cop.
Es cert. Nois la vida te aquestes coses.(si algú dubta puc escanejar la pàgina.. )
10.- Ah! i soc fill únic
Com si ho fos. :P El petit de 4, amb diferencia d’edat..:(

Ja podeu fer el recompte d'encerts. Gràcies a tots per passar i fer-ho. Espero no haver decebut gaire a ningú..

Breu




Breu com

la paraula,
la besada,
la mirada,
la carícia,
el silenci,
el somni,
la petjada,
la llum de l’espelma,
els colors de matinada...

el moment d’estimar-nos.

dilluns, 15 de gener de 2007

El joc d'Arare (o les 10 d'últimes)

Per primer cop i sense que serveixi de precedent, canvio l’estil del meu bloc... No us malacostumeu, que no tornarà a passar....

Ara el joc:
Consisteix en explicar 10 coses d'un mateix, i els lectors han d'endevinar si és cert o fals. Passat un temps prudencial qui ho explica diu la veritat... Un pista, hi ha el 50% de cada.

1.- Vaig anar al mateix cole que en Nacho Solozabal. Jo, dos cursos per sota. Ell ja jugava a basquet a l’equip del cole.
2.- Jo soc un dels pollastres damunt l’escenari (tothom te un passat). Malgrat no es veu bé, també hi ha un bateria i un teclista.

3.- Soc cinturó negre de Judo i Karate Shotokan
4.- Tinc una llicenciatura en Físiques
5.- He fet el Camí de Santiago (els 300 darrers quilometres) en bicicleta.
6.- Treballo de informàtic
7.- Dormo tantes hores com puc i més.
8.- He pujat a la Pica d’Estats
9.- Un company de feina va pujar a l’Everest amb l’expedició que va fer el cim per primer cop i em va dedicar el llibre Hem fet el cim!!.
10.- Ah! i soc fill únic.

Com ja sabeu, no acostumo a passar-ho a ningú. Per tant si algú li fa gràcia...

diumenge, 14 de gener de 2007

Absolutament indiferent





Absolutament indiferent,
el dia passa.

Sense cap fet remarcable.
Sense cap cançó inoblidable.

Tèbiament solellós.

Potser necessitem el fred
i la pluja per fer els dies
d’un gris càlid.

Mullar-nos els peus.
Caminar arraulits cercant l’escalfor,
falsa, gèlida,
d’aparadors embafats.

Ensopir-nos darrera els vidres...

Però...
amb indiferència absoluta
el dia ha passat.

dissabte, 13 de gener de 2007

Endreces (VI)




Amagues la màgia de les teves paraules,
- Poderosos aiguaforts
arrelats a la vida –
per dibuixar-te nous matins.

Alenades enèrgiques,
profundes,
per reconduir sentiments
d’una tendresa inabastable.

Lluna fonedissa que recorre el teu cos,
menut i formós,
com un riure juganer.

I tota la llum del teu esguard.

Far dels perduts que,
desarborats,
naufraguem a la teva vora
a la cerca d’un recer,
càlid,
que mai negues.

Malgrat la tempesta
més salvatge
abateixi els teus dins.


_________________________________
Per la Lluna dins d’un Cove. Potser no prou bo. Però si completament sincer.

divendres, 12 de gener de 2007

Òrbites estacionàries




Òrbites estacionàries.

Astres multicolors
com abraçades,
petons,
que mai es troben.

Que creuen espais
il•luminant al seu pas
les nostres mirades.

Lleu carícia interior.

Escalfor necessària
per continuar respirant.

A l’espera de l’impacte,
improbable,
del meteorit devastador.

dijous, 11 de gener de 2007

Endreces (V)





En les teves paraules

la dolcesa multicolor

d’un sentiment transparent.


Llepolies encisadores,

de sensacions profundes,

emmagatzemades

en el càlid rebost del teu cor.


Carícia embriagadora ,

esguard d’ulls de mel,

sota el cel més

estelat d’estiu.
__________________________________
Per williams la dels ulls del mel. Un petó dolç i petit.

dimarts, 9 de gener de 2007

Ningú més afortunat





Foscor de glaç.
I de puntetes,
heu anat passant.

Encenent espelmes,

llànties…


Portant flassades de somriures,

paraules, presències…


No se si era jo el més necessitat.


Però ningú hauria pogut demanar més.


Ningú pot sentir-se més feliç,

ni més afortunat.


________________________________
Gràcies Iruna dels camins, Arare des del teu mar, Ònix dolça bruixa de la cambra fosca, Williams la dels ulls de mel, MoNaLiTzA del somriure enigmatic.

dilluns, 8 de gener de 2007

Confutatis





Assassí d’il•lusions.
barro la porta al somni.

Fora,
torno a ser el miserable.

No hi han músiques
i molt poques paraules.

El mal, que no volia,
està fet
i de res servirà
lamentar-ho.

Bandegeu-me
als silencis del menyspreu.

diumenge, 7 de gener de 2007

Habitacions




Avui he tornat a escoltar la cançó
que em regalares aquella vegada.


Al inici del que no sabíem.


I he somrigut...

Sense dolor.

Totes les habitacions

han sigut,

finalment,

ventilades.

dissabte, 6 de gener de 2007

Jugar





Reunits per jugar
jocs reunits.


Els riures dels petits,

metrònom del pas del temps,

ens aboca al creuament,

còmplice,

de mirades adultament

rialleres.


Fetes de peces de parxís

i formatgets trivials.

Regal





Recull els silencis
i amanyaga’m.


Amaga sota la flassada

el més bell

dels regals possibles.


Perquè pugui patir

cercant-lo.


I, quan el trobi,

esclatar d’alegria
i,
molt a poc a poc,

treure-li l’embolcall...


El més formós

dels regals:


Tu.

divendres, 5 de gener de 2007

Prostració



Tinc el desig de tu.
Resseguir-te.

Ser-hi,
essent ambdós,
com un.

Besar-nos amb reminiscències de dàtils.

Prostració manyaga
impulsivament
subjugadora.

dijous, 4 de gener de 2007

5 veritats




Enrojolar-se fins l’arrel
de les paraules.

Silencis. Timidesa. Vergonya.


Geni dolent,

sense necessitat de llàntia.

Tempesta sobtada de vegades.


Malgrat tot,

confiat i crèdul.

Seqüela d’una infantesa solitària?


Mai he arribat a la meta

de les carreres començades.


Enyoro la meva plaça,

o algun poblet de muntanya.

I no m’agrada la ciutat

on fa 20 anys vaig seguir

l’estimada.
_________________________
O com jugar al MêMê de l'Ònix.

Viatge



Contrasenya verbal
sota l’escalfor de la lluna.

Escrivim les més dolces
sensacions en arcaics telegrames.

Branquillons de saüc
trenats en safates,
per recollir les ratlladures
dels somnis jugats moltes vegades.

Temps lúdic.
Melodia de cant de sirena.

Viatge,
com riallada fresca,
entre pàmpols de figuera.

dimecres, 3 de gener de 2007

Càmfora



Fico la melangia de les Festes
en una bossa de vellut

entre boles de naftalina

i càmfora.


I, a canvi,

vesteixo camins

amb flors noves de colors impossibles.


Avui he vist que no serà fàcil.


Haurem de passejar pel costat

il•luminat del camí.

dilluns, 1 de gener de 2007

Endreces (IV)



Viu sense por la vida.
La saps i ets en ella.


Segueix l’escletxa de claror

que pintes.

És el teu camí a casa.


Jo et seguiré,

entonant melodies

pel teu somriure.


I en arribar al turó,

creient una albada

d’un roig encès.

trobaràs la llum

de l’amor de tots nosaltres.


Aquells benaurats capturats a la xarxa

del teu somrís.

_________________________________________
Per Anna G. Tant bé com se i puc.
Un petó dolç

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape