diumenge, 14 de gener de 2007

Absolutament indiferent





Absolutament indiferent,
el dia passa.

Sense cap fet remarcable.
Sense cap cançó inoblidable.

Tèbiament solellós.

Potser necessitem el fred
i la pluja per fer els dies
d’un gris càlid.

Mullar-nos els peus.
Caminar arraulits cercant l’escalfor,
falsa, gèlida,
d’aparadors embafats.

Ensopir-nos darrera els vidres...

Però...
amb indiferència absoluta
el dia ha passat.

16 comentaris:

barbollaire ha dit...

LES COEURS TENDRES
( Jacques Brel 1967)


Y en a qui ont le coeur si large
Qu'on y entre sans frapper
Y en a qui ont le coeur si large
Qu'on n'en voit que la moitié
Y en a qui ont le coeur si frêle
Qu'on le briserait du doigt
Y en a qui ont le coeur trop frêle
Pour vivre comme toi et moi
Z'ont plein de fleurs dans les yeux
Les yeux à fleur de peur
De peur de manquer l'heure
Qui conduit à Paris

Y en a qui ont le coeur si tendre
Qu'y reposent les mésanges
Y en a qui ont le coeur trop tendre
Moitié homme et moitié ange
Y en a qui ont le coeur si vaste
Qu'ils sont toujours en voyage
Y en a qui ont le coeur trop vaste
Pour se priver de mirages
Z'ont plein de fleurs dans les yeux
Les yeux à fleur de peur
De peur de manquer l'heure
Qui conduit à Paris

Y en a qui ont le coeur dehors
Et ne peuvent que l'offrir
Le coeur tellement dehors
Qu'ils sont tous à s'en servir
Celui-là a le coeur dehors
Et si frêle et si tendre
Que maudits soient les arbres morts
Qui ne pourraient point l'entendre
A plein de fleurs dans les yeux
Les yeux à fleur de peur
De peur de manquer l'heure
Qui conduit à Paris.

iruna ha dit...

barbollaire... sort que res és absolut.
encara que et sentis indiferent, no ho ets, ni sentim indiferència qui venim a llegir-te.
si el fred, la pluja o l'ensopiment ens deixés sempre indiferents, els dies no passarien.
passar el dit inútilment per un vidre embafat pot semblar una mica inútil, però és una manera de trobar una línia transparent.
una abraçada, home-preciós

B-612 ha dit...

Aii! La tristesa ens ajuda a definir l'alegria, el gris ens fa anyorar els colors, el fred fa que ens tapem amb una manteta... mmm Sabem com sobreviure als extrems, n'aprenem. Però el tedi, la monotonia... La indiferència!!! Cap mort més cruel que la vida sense vida!

Els teus versos són lliçons de vida Barbollaire! Gràcies per compartir-los!

JANA ha dit...

Els teus mots no deixen mai indiferent, només per això el dia pot arribar a ser interessant.

Un petó.;-)
La meva absència ha estat un petit impàs pel ciberespai. Ja torno a passar per casa vosttre.

Pd40 ha dit...

Mira, de quan en quan un dia tranquil·let també s'agraeix, què vols que et digui..

El veí de dalt ha dit...

Doncs que plogui ja! Si no, no podrem veure caure les gotes rera el vidre, ni sentir el repicar de branques a les parets, ni suposar la fredor del carrer ventós. Brel...mmmmh Idela per escoltar en tardes pesaroses.

Arare ha dit...

Bonanit, Corto Maltés
muam

onix ha dit...

Moitié homme et moitié ange c'est toi
un gros bisou mon cher Barbollaire

barbollaire ha dit...

Iruna Gràcies!!! No sé, tinc una mena d’enyorança als dies de fred, rúfols. Tinc enyorança de bufanda i guants. De pluja i vent. De grisors inacabables i pesants, per tornar a valorar i renéixer en acolorits matins de sol. Una abraçada dolça fetillera del Delta. ;¬)

B-612 Gràcies per les paraules. Em fa gràcia que diguis que les meves paraules son lliçons de vida, quan jo prou feina tinc per anar vivint la meva. No he volgut mai ser mestre de res ni de ningú. I la meva màxima aspiració, ara, és tenir prou sort per anar trobant, durant molt de temps, persones com vosaltres. Una abraçada. ;)

Jana Moltíssimes gràcies per les teves paraules... I ben retrobada. Un petó dolcet. ;¬)

Pd40 Completament d’acord. Però com li deia a Iruna, avui m’ha atacat una necessitat de fred, de grisors... Bé de manca de temps meteorològic habitual... ;¬). Una abraçada company!

Veí Benvingut a casa... Que plogui, si, que plogui d’un cop...

Arare Bon dia dolça Perla de Labuán... M’estic plantejant obrir un altre bloc pels memes, jocs, etc.... I tot per “culpa” teva i de la dolça bruixeta que comenta desprès que tu... Aiiiii!!!!! Quina mandra! I tot serà per no quedar malament amb vosaltres...XDDDDDD. Un petó dolç, dolç. ;¬)

Ônix Merci ma chère et douce petite fille… Un douce bisou pour toi aussi…
buf !!! Nina que fa mooooooooooooooooooooooooooooltss anys que no practico el francés escrit (uiiiiiiiiiiiiiiiiiiixxxxx!!!), i no m’atreveixo a escriure gaire més de memoria. XDDDDD.
Espero no "haver-la cagat" gaire… Gràcies per les teves parauels tant dolces. Petonets. ;¬)***

l'home de la musica ha dit...

Tens uns gustos musicals molt semblants als meus!!! i si t'agrada la música francesa, (tot i que Brel és belga) escolta Georges Brassens, és molt bo, tot i que em sembla que ja és mort, l'home era un cantautor esplèndid que li va arribar la oprtunitat de gran, i va resultar un dels millors cantautors de França. Les lletres són bones, les melodies són bones, i ell és tot un personatge.

barbollaire ha dit...

Sí, no se si encara hi és, però al vestibul de la sala petita de l'Auditori de Barcelona, hi havia tota una mostra dedicada a ell.
De la "Chanson" també m'agraden Leó Ferré, Barbara, Dalida, Charles Trenet, Aznavour..
Ja ens anirem "escoltant" company!

elur ha dit...

mmmmmmm Brel i l'enyorança de l'hivern... tinc la sensació de que m'hauria pogut sortir de l'ànima un post així, avui... tot i que mai podria ser tan preciós com aquest.

l'home de la musica ha dit...

Hola!!! passa per el meu blog quan puguis, please.
A veure si em podeu ajudar.

Deric ha dit...

no suporto els dies que passen indiferents, vull que sempre tinguin alguna cosa especial

L'Avi ha dit...

Benvolgut Barbollaire, no sé perquè però el dia i les sensacions que descriu, m'han transportat a una tarda de diumenge que... Bé, en fi...

barbollaire ha dit...

Elur Ja t’he contestat a casa teva... gràcies per les teves paraules. Un petó dolcet... ;)*

Deric De fet som nosaltres qui el podem fer diferent i únic amb qualsevol fotesa.

Avi Despreneu un deix melangiós i, potser m’equivoco i si és així perdoneu-me, dolgut. No he de fer res, és ben clar, però perdoneu-me si us he fet recordar quelcom de dolorós. Una encaixada ben sincera.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape