Confutatis





Assassí d’il•lusions.
barro la porta al somni.

Fora,
torno a ser el miserable.

No hi han músiques
i molt poques paraules.

El mal, que no volia,
està fet
i de res servirà
lamentar-ho.

Bandegeu-me
als silencis del menyspreu.

Comentaris

Barbollaire ha dit…
Confutatis maledictis
Flammis acribus addictis,
Voca me cum benedictus.
Oro supplex et acclinis,
Cor contritum quasi cinis,
Gere curam mei finis


-----------------
Seré uns dies fora. Coses de feina.

Descansareu de mi, i jo, em replantejaré moltes coses.

A tots, moltes gràcies, per anar passant per casa.
Anònim ha dit…
escolta, però aquesta cançó no forma part d'una òpera anomenada Lucia de Lamemoor? La vaig sentir fa quinze dies al Liceu!!!

fes el favor de tornar aviat
Montse ha dit…
Williams, NOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!! és de Mozart!!!! Lucia de Lamermor és de Donizetti, reina mora! (per cert, jo també la vaig veure, la Lucia, et va agradar, el repartiment? la pròxima vegada que hi vagis - o jo- ens ho diem, que igual coincidim i tot!!!! seria xulo trobar-nos al Liceu, maca!)

aix, perdona, Corto Maltés, estic utilitzant altra vegada la teva casa per xerrar amb algú (I'm sorry)

I ara per tu, Barbollaire: aquest poema no m'agrada.

petonets de gener.
Anònim ha dit…
Ah sí??? ai senyor... doncs s'assemblen. Oi que sí? (ara tu has de dir:sí, sí... són pràcticament iguals!)


; )

A mi tampoc m'agrada gens aquest poema... ecs
Anònim ha dit…
Tot plegat sona fatal. Espero que només sigui un so.

Una abraçada de no saber. :S
Anònim ha dit…
ES molt trist; tu est incapaÇ de fer mal. Tens pinta de ser una persona dolça i tendra. A toute l!heure!!!!!