Confutatis





Assassí d’il•lusions.
barro la porta al somni.

Fora,
torno a ser el miserable.

No hi han músiques
i molt poques paraules.

El mal, que no volia,
està fet
i de res servirà
lamentar-ho.

Bandegeu-me
als silencis del menyspreu.

Comentaris

  1. Confutatis maledictis
    Flammis acribus addictis,
    Voca me cum benedictus.
    Oro supplex et acclinis,
    Cor contritum quasi cinis,
    Gere curam mei finis


    -----------------
    Seré uns dies fora. Coses de feina.

    Descansareu de mi, i jo, em replantejaré moltes coses.

    A tots, moltes gràcies, per anar passant per casa.

    ResponElimina
  2. escolta, però aquesta cançó no forma part d'una òpera anomenada Lucia de Lamemoor? La vaig sentir fa quinze dies al Liceu!!!

    fes el favor de tornar aviat

    ResponElimina
  3. Williams, NOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!! és de Mozart!!!! Lucia de Lamermor és de Donizetti, reina mora! (per cert, jo també la vaig veure, la Lucia, et va agradar, el repartiment? la pròxima vegada que hi vagis - o jo- ens ho diem, que igual coincidim i tot!!!! seria xulo trobar-nos al Liceu, maca!)

    aix, perdona, Corto Maltés, estic utilitzant altra vegada la teva casa per xerrar amb algú (I'm sorry)

    I ara per tu, Barbollaire: aquest poema no m'agrada.

    petonets de gener.

    ResponElimina
  4. Ah sí??? ai senyor... doncs s'assemblen. Oi que sí? (ara tu has de dir:sí, sí... són pràcticament iguals!)


    ; )

    A mi tampoc m'agrada gens aquest poema... ecs

    ResponElimina
  5. Tot plegat sona fatal. Espero que només sigui un so.

    Una abraçada de no saber. :S

    ResponElimina
  6. ES molt trist; tu est incapaÇ de fer mal. Tens pinta de ser una persona dolça i tendra. A toute l!heure!!!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada