Banc de fuster





Amb la vida fermada per serjants,
recullo encenalls

i serradures

aixecats

per ribot i garlopa.


Ho poso al sac

de moments perduts,

a l’espera

de fer-ho servir

per encendre

o revifar un foc nou.

Comentaris

Barbollaire ha dit…
Raons que rimen
(John Denver Adap.: Joan Boix – Falsterbo 3 Àlbum: Ja no tinc altre sortida)

Em parleu d’una tristesa la vinguda de l’hivern
I creieu que és el final quan res no es pot esborrar,
Ni els somnis que heu somniat ni una esperança oblidada
Em dieu que voleu restar amb mi, que voleu ser els meus amics

I us pregunteu on anem on hi ha un vers una raó
I no podeu acceptar que és temps de recomençar
De ser tan clars com els infants,
D’estimar-nos, perquè no som uns estranys.

Jo tinc les flors i els infants per germanes i germans
El seu somriure ample i sincer alegra un dia plujós
Com la música suau d’una tarda vora el mar
Són promeses d’un futur que esdevindrà realitat

Quan s’enfonsen les ciutats i hem desertat de ser lliures
El sol es pon aviat i tens fred i et sents cansat
Està escrit en els deserts i en el cor de tots el homes
En les mans i els pensaments que els qui es fan com els infants
Només els qui es fan com ells retrobaran la llibertat

Jo tinc les flors i els infants per germanes i germans
El seu somriure ample i sincer alegra un dia plujós
Com la música suau d’una tarda vora el mar
Són promeses d’un futur que esdevindrà realitat
Anònim ha dit…
em poses la pell de gallina...
i voldria ser fusta
(vaig anar a dormir aviat,
et vaig fer cas,
però m'he despertat un moment...)
bona matinada, barbollaire
Anònim ha dit…
Tenia un tiu ebenista que feia uns tornejats molt bonics amb la seva garlopa i el ribot...m'hi has fet pensar.
Era un gran artista, també pintava.
La gent creativa sempre deixa petjada!
Que passis un bon diumenge!
Anònim ha dit…
Ha de ser dur viure fermat per serjants. Ara que..., ben mirat, tots tenim a la nostra vida algun que altre serjant que apreta ben fort :)

Bon diumenge a tohom!!!
onix ha dit…
un peto amb la força d'un serjant ;)
sí ,he ressuscitat ;)ªªªªªª
Anònim ha dit…
m'encantaria saber fer els petons de l'onix, amb totes aquestes "as" petitetes... però no sé com ho ha fet :)ªªªªªªªªªªªª

ah, si, era fàcil!

BOn el que queda del diumenge, barbollaire (no em dona la gana de dir-te que els teus poemes arriben a l'ànima, no t'ho diré, au,au,au)
Anònim ha dit…
Vaig un xic tard contestant. Hem anat aquest matí al Palau de la Música i ens hem quedat a dinar a BCN...

iruna Espero que hagis dormit, com a mínim 3 o 4 hores més...!!!! Petonet dolç :¬)**

Joana El meu avi (el pare de la mare) era fuster. A casa sempre han hagut ribots, enformadors, xerracs, serres... Desprès una meva germana es va casar amb un ebenista... Per tant els encenalls i les serradures sempre m’han fet un xic de companyia. ;¬)*

MoNaLiTzA ...I si no sempre... alguns cops ho sembla, no? O potser, ho podem desitjar en algun moment... ;¬)*

ònix buuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuffffff!!! arf, arf, arf!!! Quasi m’ofegues!!!! XDXDXDXD. Petonet dolcet, dolcet, dolcet, fet d’aromes medicinals i guaridors, nina. ;¬)*

Arare Ah, vale! XDXDXDXDXD. Jo també t’estimo dolça Mariana ;¬)ªªªªªªªªªª