Banc de fuster





Amb la vida fermada per serjants,
recullo encenalls

i serradures

aixecats

per ribot i garlopa.


Ho poso al sac

de moments perduts,

a l’espera

de fer-ho servir

per encendre

o revifar un foc nou.

Comentaris

  1. Raons que rimen
    (John Denver Adap.: Joan Boix – Falsterbo 3 Àlbum: Ja no tinc altre sortida)

    Em parleu d’una tristesa la vinguda de l’hivern
    I creieu que és el final quan res no es pot esborrar,
    Ni els somnis que heu somniat ni una esperança oblidada
    Em dieu que voleu restar amb mi, que voleu ser els meus amics

    I us pregunteu on anem on hi ha un vers una raó
    I no podeu acceptar que és temps de recomençar
    De ser tan clars com els infants,
    D’estimar-nos, perquè no som uns estranys.

    Jo tinc les flors i els infants per germanes i germans
    El seu somriure ample i sincer alegra un dia plujós
    Com la música suau d’una tarda vora el mar
    Són promeses d’un futur que esdevindrà realitat

    Quan s’enfonsen les ciutats i hem desertat de ser lliures
    El sol es pon aviat i tens fred i et sents cansat
    Està escrit en els deserts i en el cor de tots el homes
    En les mans i els pensaments que els qui es fan com els infants
    Només els qui es fan com ells retrobaran la llibertat

    Jo tinc les flors i els infants per germanes i germans
    El seu somriure ample i sincer alegra un dia plujós
    Com la música suau d’una tarda vora el mar
    Són promeses d’un futur que esdevindrà realitat

    ResponElimina
  2. em poses la pell de gallina...
    i voldria ser fusta
    (vaig anar a dormir aviat,
    et vaig fer cas,
    però m'he despertat un moment...)
    bona matinada, barbollaire

    ResponElimina
  3. Tenia un tiu ebenista que feia uns tornejats molt bonics amb la seva garlopa i el ribot...m'hi has fet pensar.
    Era un gran artista, també pintava.
    La gent creativa sempre deixa petjada!
    Que passis un bon diumenge!

    ResponElimina
  4. Ha de ser dur viure fermat per serjants. Ara que..., ben mirat, tots tenim a la nostra vida algun que altre serjant que apreta ben fort :)

    Bon diumenge a tohom!!!

    ResponElimina
  5. un peto amb la força d'un serjant ;)
    sí ,he ressuscitat ;)ªªªªªª

    ResponElimina
  6. m'encantaria saber fer els petons de l'onix, amb totes aquestes "as" petitetes... però no sé com ho ha fet :)ªªªªªªªªªªªª

    ah, si, era fàcil!

    BOn el que queda del diumenge, barbollaire (no em dona la gana de dir-te que els teus poemes arriben a l'ànima, no t'ho diré, au,au,au)

    ResponElimina
  7. Vaig un xic tard contestant. Hem anat aquest matí al Palau de la Música i ens hem quedat a dinar a BCN...

    iruna Espero que hagis dormit, com a mínim 3 o 4 hores més...!!!! Petonet dolç :¬)**

    Joana El meu avi (el pare de la mare) era fuster. A casa sempre han hagut ribots, enformadors, xerracs, serres... Desprès una meva germana es va casar amb un ebenista... Per tant els encenalls i les serradures sempre m’han fet un xic de companyia. ;¬)*

    MoNaLiTzA ...I si no sempre... alguns cops ho sembla, no? O potser, ho podem desitjar en algun moment... ;¬)*

    ònix buuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuffffff!!! arf, arf, arf!!! Quasi m’ofegues!!!! XDXDXDXD. Petonet dolcet, dolcet, dolcet, fet d’aromes medicinals i guaridors, nina. ;¬)*

    Arare Ah, vale! XDXDXDXDXD. Jo també t’estimo dolça Mariana ;¬)ªªªªªªªªªª

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada