Endreces (VI)

Amagues la màgia de les teves paraules,
- Poderosos aiguaforts
arrelats a la vida –
per dibuixar-te nous matins.

Alenades enèrgiques,
profundes,
per reconduir sentiments
d’una tendresa inabastable.

Lluna fonedissa que recorre el teu cos,
menut i formós,
com un riure juganer.

I tota la llum del teu esguard.

Far dels perduts que,
desarborats,
naufraguem a la teva vora
a la cerca d’un recer,
càlid,
que mai negues.

Malgrat la tempesta
més salvatge
abateixi els teus dins.

_________________________________
Per la Lluna dins d’un Cove. Potser no prou bo. Però si completament sincer.