Tres haikus



Nit atzabeja
el teu somriure
sol a l’ànima.

-- . --
romaní d’olor
el riu com paraules:
el color del vent

-- . --

Silenci en tu?
Onada de tots el blaus
la carícia.

Comentaris

Barbollaire ha dit…
Haciendo Camino
(Ana Belén Àlbum: Viva l’Italia)

Yo y mis ojos asombrados todo lo hemos hecho juntos.
A veces algo cansados de buscar sin encontrar.
A veces desesperada por madrugar
Y otras tantas volviendo cansada de trabajar
Siempre con hambre de sonrisas y ganas de pelear.

Yo y mis cajones con recuerdos
las agendas que he perdido.
He amado a tantos amigos y que pronto se me han ido
Si navegué en tantos mares,
Si inventé caminos,
si burlé el destino fue por curiosidad
Buscaba sombras desnudas.
Otra realidad.

Yo y mis noches tan cerradas como negros pensamientos.
Recontando los dolores, las desgracias, el azar,
He caminado alguna vez por donde me lleva el viento
con un cierto sentido de inutilidad,
solo por ir a donde el viento me quiera llevar.
Y andar…
Y andar…

Haciendo camino al andar
Ya nunca estarás solo
Haciendo camino serás
distinto de los otros

Si miras con tus ojos
tu vida cambiará.
Juega tus cartas
verás…

Yo que soy menos que nada
en esta esquina de este mundo.
Que he perdido tantos trenes
y los que aún veré pasar.
Solo me compra quien me quiere
no quien me quiere comprar.
No he conseguido perder del todo la ingenuidad
tantas cosas que son mias y
no las quiero cambiar,
cambiar…
cambiar…

Haciendo camino al andar
Ya nunca estarás solo
Haciendo camino serás
distinto de los otros

Si miras con tus ojos
tu vida cambiará.
Juega tus cartas
verás, verás…

Y esta canción ni ninguna nos podrá cambiar la vida.
Seguiremos adelante tras lamernos las heridas
Con muchos granos de arena se hace una montaña.
Aquí no sobra nadie,
todos hacen falta.
Nadie te hará el futuro
si lo construyes tú.
____________________________________
PS. Per Arare, iruna del Delta i Marta Lluna dins d’un Cove
Anònim ha dit…
Gràcies, Barbollaire!!!
Boníssima forma de "lamernos" a les tres! suposo que elles també estaran contentes...
bona nit, amic-amor!
onix ha dit…
magnífics haikus ja ho crec , que els agradara ets un geni
Bona nit dolç Barbollaire
Montse ha dit…
és difícil de creure, veritat? això del silenci en mi...
Però si, necessito silenci,uns dies de silenci.

L'onada de tots els blaus m'ha arribat a l'ànima! (suposo que aquest era el meu haiku, noooooo?)

aix, espero no haver ficat la pota ;)

Mil petons i un croisant! (el cafè ens l'ha deixat l'Onix, molt amablement)

:)***********
neus ha dit…
Si és que... benevolent? no ho seré pas Barbollaire, només diré el que penso.
Són una preciositat, de veres. M'han encantat, són dolços i tendres, senzills i alhora aclaparadors...

Un petó suau com les teves paraules, poeta :*)
Anònim ha dit…
Carai, quan t'hi poses vas fort... M'has deixat amb la boca oberta (com sempre, ara que ho penso). Genial, quina enveja!!
Anònim ha dit…
molt bé, company
Anònim ha dit…
Acabo d'arribar de BCN, d'escoltar un concert de Percusions de Barcelona, el concert inagural del 2n Festival internacional de Percussió de Catalunya.
Avui no penjaré res però si volia cotestar els vostres comentaris.


iruna Gràcies a tu. A vosaltres per tot el que em doneu... Bona nit, dolça amiga. Petó dolç :¬)**

ònix No ho soc de geni, però gràcies pel vot de confiança. Petonets dolços :¬)***

Arare Tranquila, relaxat... No tenim presa perque tornis, malgrat et trobem a faltar (com a la toca campanes de williams). Però torna, eh?
Kisses sweeter than wine :¬)********

elur i pd40 M'afalagueu. Us estic agraït de tot cor per les vostres paraules. Petons i abraçades dolces ;¬)****

williams Sempre em fa feliç llegir-te i saber de tu... Ja se que ho acabes de creure, però t'enyorem... Gràcies per continuar pasant per casa, dolça sirena d'ulls de mel. Petonets dolços i petits :¬)*
Unknown ha dit…
Noi, com que veig que en això dels haikús excel.leixes, podries presentar-los als premis Ciutat d'Olot que en té un modalitat específica. Salut!