Jugar





Reunits per jugar
jocs reunits.


Els riures dels petits,

metrònom del pas del temps,

ens aboca al creuament,

còmplice,

de mirades adultament

rialleres.


Fetes de peces de parxís

i formatgets trivials.

Comentaris

Barbollaire ha dit…
Play The Game
(Queen)
Open up your mind and let me step inside
Rest your weary head and let your heart decide
It's so easy when you know the rules
It's so easy all you have to do
Is fall in love
Play the game
Ev'rybody play the game of love

When you're feelin' down and your resistance is low
Light another cigarette and let yourself go
This is your life
Don't play hard to get
It's a free world
All you have to do is fall in love
Play the game everybody play the game of love

My game of love has just begun
Love runs from my head down to my toes
My love is pumping through my veins (play the game)
Driving me insane
Come come come come play the game play the game play
the game play the game

Play the game everybody play the game of love

This is your life - don't play hard to get
It's a free free world all you have to do is fall in love
Play the game yeah play the game of love
Your life - don't play hard to get
It's a free free world all you have to do is fall in love
Play the game - ev'rybody play the game...
Anònim ha dit…
Aquests dies hem tingut temps per jugar en família, és genial! I Queen també :P
onix ha dit…
Aquests jocs son un Beuratge màgic,per mantenir aquest nen què portem dins el revifa Petons amb regust de cluedo ;)******
Anònim ha dit…
bon dia barbollaire...
hi ha xiquetes que sembla que no sàpiguen jugar, és que són una mica bèsties i tenen rampells amargants.
et vaig dir que m'agrada que escriguis "sense compassió", poeta! quan una juga sola, de vegades tampoc en té...
puc fer-te petons dolços igualment?
visca els solitaris i visca els jocs reunits
Montse ha dit…
Bon dia, amic! Des del meu cabreig particular, et dedico un somriure.
A mi també m'agrada jugar!
Un petó juganer.
Anònim ha dit…
Ara m´han entrat ganes de fer un monopoly veus, i ni l´has esmentat!
Anònim ha dit…
Pd40 Si que ho és, si! Amb els fills, els germans...

ÔnixSon vitamines necessàries i, com a mínim, dos cops a l'any procurem prendre (Nadal i Estiu)

Iruna Bé, fetillera, la resposta la he deixada al teu camí.

Arare Espero hagis tingut bon mar i que el cabreig hagi minvat...És que tampoc guanyaràs res...
Potser haurem de quedar algún dia per jugar a alguna cosa (uiiiiiiiiiiiiiiiixxxx!!!) ;)
Un petó de capvespre.

Lucy És que el monopoly, personalment, ara m'avorreix... o millor, ja no m'enganxa com abans.
Gràcies per venir.
Joana ha dit…
Per què serà que agrada jugar a petit i grans?
Potser perquè són moments en què l'únic que ens motiva és el simple fet de jugar.I va bé fer-ho de tant en tant.:)
Anònim ha dit…
jo sempre perseguia als meus germans per a jugar. I ara que som grans, per fi he aconseguit "acorralar-los" per fer alguna partideta d'algun joc...

EL trivial és la meva debilitat però el tinc de quan el Maradona jugava al Barça : (
Anònim ha dit…
williams!!!! Quina alegria!!!
S'han comportat els Reis amb vosaltres??
Desitjo tant que si!!
Et trobem a faltar ulls de mel...
Un petonet dolcet, dolcet i petit per tu i la teva nena. ;)***
Anònim ha dit…
Joana Jo crec què també és un xic pel que deia Ònix... Mantenir el nen que vam ser i que no volem acabar de perdre... (entre altres coses) ;)**
Montse ha dit…
Veig que tothom té la Síndrome de Peter Pan (a mi m'agrada més la de Wendi)
;)

A mi del Monopoly m'encantava comprar el Passeig de Gràcia i la zona del Portal de l'Àngel, veig que no anava pas equivocada, no! hi feia uns hotels que em quedava amb la Banca!!! (esperit negociant virtual, perquè en la realitat mai no m'he menjat una rosca - parlant de negocis, vull dir, ep!-)

Rien va plus, mesdames et messssiers, La Banque enganye!