Marie (Randy Newman – Judy Collins Àlbum:Hard Times For Lovers)
You looked like a princess the night we met With your hair piled up high I will never forget I'm drunk right now baby But I've got to be Or I never could tell you What you meant to me
CHORUS I loved you, I loved you, the first time I saw you And I always will love you Marie I loved you, I loved you, the first time I saw you And I always will love you Marie
You're the song that the trees sing when the wind blows You're a flower you're a river you're a rainbow Sometimes I'm crazy But I guess you know And I'm weak and I'm lazy And I've hurt you so And I don't listen to a word you say When you're in trouble I just turn away
òstia tio!!! no em facis malpensar tant!!! "gruixuts pinzells"?? "pèl fi"??? amb traç enèrgic i decidit"!?!?!?! aiiiiiiiiiiiiiii ets un provocador empedernit!
la veritat que tots dos són preciosos. I digueu-me ingènua, però jo no havia malpensat amb la primera versió. Es pot fer anar la imaginació però no pas malpensar, no fotem. Repeteixo que també l'he trobat preciós, Barbollaire.
Bé, em sembla que m'he quedat amb les ganes de llegir el primer poema... això em passa per arribar tard... Enfi, que aquest està la mar de bé... com sempre!!!
Primer de tot demanar-vos perdó. He tingut un matí girat en alguns aspectes i, avui, no he encaixat prou bé les conyes. Potser també perque em sentia força content amb el que havia escrit... Sigui com sigui. Us demano perdó per l'estirabot. I com no negaré d'un fill meu, afegeixo la versió original...
Escric amb gruixuts pinzells, de pel fi, amb traç enèrgic i decidit.
Com antics cal•lígrafs orientals.
Estremiment degut a la reinvenció de paraules sobre el teu cos.
Jo era el que havia llegit i ara m'he quedat glaçada al veure'l diferent i curt. Em quedo amb aquest ...amb els pinzells gruixuts reinventant paraules. Preciós! Ple d'energia.
iruna,onix,MoNaLiTzA,Arare,elur, l'home de la musica,iruNa,Deric,Joana Bon dia! Sou uns companys de fantastics. Ningú, i us ho dic de cor, pot sentir-se tant afortunat com jo per haver trobat una colla tan meravellosa.
Marie
ResponElimina(Randy Newman – Judy Collins Àlbum:Hard Times For Lovers)
You looked like a princess the night we met
With your hair piled up high
I will never forget
I'm drunk right now baby
But I've got to be
Or I never could tell you
What you meant to me
CHORUS
I loved you, I loved you, the first time I saw you
And I always will love you Marie
I loved you, I loved you, the first time I saw you
And I always will love you Marie
You're the song that the trees sing when the wind blows
You're a flower you're a river you're a rainbow
Sometimes I'm crazy
But I guess you know
And I'm weak and I'm lazy
And I've hurt you so
And I don't listen to a word you say
When you're in trouble I just turn away
CHORUS
òstia tio!!! no em facis malpensar tant!!!
ResponElimina"gruixuts pinzells"??
"pèl fi"???
amb traç enèrgic i decidit"!?!?!?!
aiiiiiiiiiiiiiii
ets un provocador empedernit!
Joderrrr!!! ja elimino el post.!!!
ResponEliminasi tu mateix ho dius!
ResponEliminano l'eliminis, eh!
bona nit, barbollaire
jajajja sou la pera Iruna i barbollaire jajajajajaa un petonaso de bon dia per tots dos !!!!
ResponEliminaXD
ResponEliminaBooooon dilluns!!!
uix... quines metàfores més entenedores :D
ResponEliminaBon migdia i un petó.
Potser ara menys malament...
ResponEliminaQuina mania d'anar canviant-t'ho tot! :-/
ResponEliminaoooh... has canviat el poema...
ResponEliminala veritat que tots dos són preciosos.
I digueu-me ingènua, però jo no havia malpensat amb la primera versió. Es pot fer anar la imaginació però no pas malpensar, no fotem.
Repeteixo que també l'he trobat preciós, Barbollaire.
Un petó de menta.
Em recorda Raimon (llauraré el teu cos)
ResponEliminaNo havia malpensat. Només he entès a la primera les metàfores. Però això no és dolent. Només és així.
Cal que et digui, però, mon ami, que m'agrada més ara.
Baisers.
Caram... estas fet un seductor... la cançò molt tendre... i el poema soberbi... com sempre...
ResponEliminaBé, em sembla que m'he quedat amb les ganes de llegir el primer poema... això em passa per arribar tard... Enfi, que aquest està la mar de bé... com sempre!!!
ResponEliminajo tampoc havia pensat malament
ResponEliminaPrimer de tot demanar-vos perdó. He tingut un matí girat en alguns aspectes i, avui, no he encaixat prou bé les conyes. Potser també perque em sentia força content amb el que havia escrit...
ResponEliminaSigui com sigui. Us demano perdó per l'estirabot.
I com no negaré d'un fill meu, afegeixo la versió original...
Escric amb gruixuts pinzells,
de pel fi,
amb traç enèrgic i decidit.
Com antics cal•lígrafs orientals.
Estremiment degut
a la reinvenció de paraules
sobre el teu cos.
Gràcies a tots per venir a casa.
Jo era el que havia llegit i ara m'he quedat glaçada al veure'l diferent i curt.
ResponEliminaEm quedo amb aquest ...amb els pinzells gruixuts reinventant paraules. Preciós! Ple d'energia.
Jo no. Jo em quedo amb el segon. malgré tout.
ResponEliminaUn petó dolç de bona nit, barbollaire.
iruna,onix,MoNaLiTzA,Arare,elur, l'home de la musica,iruNa,Deric,Joana
ResponEliminaBon dia!
Sou uns companys de fantastics. Ningú, i us ho dic de cor, pot sentir-se tant afortunat com jo per haver trobat una colla tan meravellosa.
Gràcies de tot cor..
Jo t'agraeixo haver-te trobat i que cada dia, malgrat no deixi sempre un comentari, em meravellis amb la teva poesia.
ResponEliminaGràcies a tu, poeta :*)