Bon migdia, Barbollaire! Tot i que m'agrada el poema, aquest cop - i és la primera vegada- la cançó t'he de dir que no m'ha agradat mai (no em preguntis per què)... encara que com diu la Joana, tots tenim un "Nadie como tú"... però sisplauuuuuuuu, amb una altra cançóoooooo
Benvolgut Barbollaire, sí hi ha una cosa que sempre m'ha posat trist, és una habitació buida. Quan miro una habitació buida penso en com estaven col·locats els mobles, com era la gent que l'habitava. I si per un casual l'habitació buida ha format part de la meva vida, els record s'acumulen i haig de fer cau i net.
Nadie Como Tu
ResponElimina(Presuntos Implicados Àlbum: Versión Original)
Nadie como tú
no quiero equivocarme,
pero no ha habido nadie ,
donde encontrar más luz....
Nadie como tú
que cresca con la risa,
ni entienda la caricia
como la entiendes tú...
Nadie como tú ,
con quien amanecer
y quiera mañanas más que ayer
Nadie como tú,
no quiero equivocarme,
pero no ha habido nadie
donde encontrar más luz...
Nadie como tú,
que cresca con la risa,
ni entienda la caricia ,
como la entiendes tu
Nadie como tú,
con quien amanecer..
y quiera mañanas más que ayer..
Vuela mi alma,
vuela hacia otro sueños
y no encuentra
nadie con tu despertar
ni tu forma de amar....
Nadie como tú,
No, Nadie como tú......nadie como tú
Nadie como tú,uhhh, Nadie como tú,
Nadie como.........tú.
En cadascú de nosaltres hi habita un " Nadie como tu..". És inevitable... sovint un dolorós " Nadie com tu...".
ResponEliminaFeliços somnis!
I que bo que és l'aire nou!
ResponEliminaBon migdia, Barbollaire! Tot i que m'agrada el poema, aquest cop - i és la primera vegada- la cançó t'he de dir que no m'ha agradat mai (no em preguntis per què)... encara que com diu la Joana, tots tenim un "Nadie como tú"... però sisplauuuuuuuu, amb una altra cançóoooooo
ResponElimina;)
Mil petits petons
La cançó era aquesta... No la podia canviar.
ResponEliminaM'alegro, no hi ha res millor que fer fum dels mals recors i obrir les portes als bons.
ResponEliminaBenvolgut Barbollaire, sí hi ha una cosa que sempre m'ha posat trist, és una habitació buida. Quan miro una habitació buida penso en com estaven col·locats els mobles, com era la gent que l'habitava. I si per un casual l'habitació buida ha format part de la meva vida, els record s'acumulen i haig de fer cau i net.
ResponEliminauna habitació buida té el repte d'omplir-la d'emocions i sentiments
ResponElimina