Bright Side Of The Road (Van Morrison Àlbum: INTO THE MUSIC)
From the dark end of the street To the bright side of the road Well be lovers once again on the Bright side of the road
Little darlin, come with me Wont you help me share my load From the dark end of the street To the bright side of the road
Into this life were born Baby sometimes we dont know why And time seems to go by so fast In the twinkling of an eye
Lets enjoy it while we can Wont you help me sing my song From the dark end of the street To the bright side of the road
From the dark end of the street To the bright side of the road Well be lovers once again On the bright side of the road Well be lovers once again on the bright side of the road
a més de riure, em fas ballar espero que estiguis bé... (com estàs???) jo, béeeee, com les cabres, que sempre diuen el mateix, per no entrar en detalls...
(càmfora f. Cetona terpènica, de fórmula empíricaC10H16O, sòlida, blanca, volàtil, d'olor característica, extreta del camforer, emprada com a sedant, diaforètic i estimulant cardíac i respiratori, i en la manufactura de plàstics (esp. cel·luloide), de laques i vernissos, d'explosius i productes per a pirotècnia, etc.)
Si, si ,càmfora per que la melangia estigui tranquila i no doni la vara, i la naftalina perque no s'ompli d'arnes, per si mai l'he de tornar a fer servir. Que aquesta ja la tinc apamada i em faria mandra buscar una nova... ;)
tinc l'olor de la naftalina i la càmfora impressa als sentits...m'he despertat amb un malson maldestre que m'empaitava i m'ha fet llevar. ...però sé que hauré de començar a caminar pel costat il.luminat del camí... estem d'acord, bonic.
I perquè hauria de ser fàcil? Sovint, allò que de veritat ens mou, és el que precisa un esforç o dedicació 'especial' per par nostra. D'aquesta manera sol ser com això guanya en importància i sobrepassa amb escreix el valor que tenen altres coses que ens han estat més fàcils d'assolir. Com la rosa del Petit Princep ---,--'-<@
Jo penso que no hi ha colors impossibles. Podem matisar-los o barrejar-los i fer un color al nostre gust.Hi ha moments a la vida molt foscos però sempre hi ha una escletxa de llum... amb els nostres colors... fets a mida. Segur.Un 2007 ple de colors!
sí que hauré de descansar, barbollaire... Telefonica és implacable. Ara m'he escapat un moment a casa els iaios, però la nit serà llarga i freda per mi.
petons en bosseta de roba i fulles d'eucaliptus...
em denunciaran per abandono del hogar... merda! he de marxar... t'enyoro (no t'espantis, que a telefonica m'han donat una beca d'un curset per ser "autosuficient"...) molts petons, barbollaire!!!
Anonima Sé que ho faràs. Malgrat tot, ets la força i l’urc curull en la vida que t’envolta. Un petó. ;)
Avi Ja és ben bé que teniu unes coneixences ben especials!!.
iruNa gironina. Vaja, em sap greu fer tard... Un petó. ;)*
MoNaLiTzA Gràcies per la rosa!!!! És fantastica!!! Estem d’acord. De fet el meu post no era una queixa... Era una afirmació. Una abraçada tendra!
Joana Que no faltin tampoc els colors per tu!!! Petó ;)*
Fetillera Em sap greu això de telefonica. També et trobaré a faltar... Tranquila. Un dia de descans ens farà retrobar-nos amb més força (uiiiiiiixxxxx!!!). Petó dolç i petit. ;)***
No se de quin cap poden sortir aquestes poesies tan meravelloses Barbollaire, t'admiro! Segur que ets tímid pel perfil que ens mostres. Fins una altra...
Bright Side Of The Road
ResponElimina(Van Morrison Àlbum: INTO THE MUSIC)
From the dark end of the street
To the bright side of the road
Well be lovers once again on the
Bright side of the road
Little darlin, come with me
Wont you help me share my load
From the dark end of the street
To the bright side of the road
Into this life were born
Baby sometimes we dont know why
And time seems to go by so fast
In the twinkling of an eye
Lets enjoy it while we can
Wont you help me sing my song
From the dark end of the street
To the bright side of the road
From the dark end of the street
To the bright side of the road
Well be lovers once again
On the bright side of the road
Well be lovers once again on the bright side of the road
a més de riure, em fas ballar
ResponEliminaespero que estiguis bé... (com estàs???)
jo, béeeee, com les cabres, que sempre diuen el mateix, per no entrar en detalls...
(càmfora f. Cetona terpènica, de fórmula empíricaC10H16O, sòlida, blanca, volàtil, d'olor característica, extreta del camforer, emprada com a sedant, diaforètic i estimulant cardíac i respiratori, i en la manufactura de plàstics (esp. cel·luloide), de laques i vernissos, d'explosius i productes per a pirotècnia, etc.)
que descansis, barbollaire
Si, si ,càmfora per que la melangia estigui tranquila i no doni la vara, i la naftalina perque no s'ompli d'arnes, per si mai l'he de tornar a fer servir.
ResponEliminaQue aquesta ja la tinc apamada i em faria mandra buscar una nova... ;)
Descansa fetillera del Delta
tinc l'olor de la naftalina i la càmfora impressa als sentits...m'he despertat amb un malson maldestre que m'empaitava i m'ha fet llevar.
ResponElimina...però sé que hauré de començar a caminar pel costat il.luminat del camí...
estem d'acord, bonic.
Jo coneixia a un paio, benvolgut Barbollaire, que deis que es colocava ensumant naftalina. I és que hi ha gent per a tot
ResponEliminaM'hagués agradat llegir aquestes paraules la nit de cap d'any... Quanta raó que portes!!
ResponEliminaI perquè hauria de ser fàcil?
ResponEliminaSovint, allò que de veritat ens mou, és el que precisa un esforç o dedicació 'especial' per par nostra. D'aquesta manera sol ser com això guanya en importància i sobrepassa amb escreix el valor que tenen altres coses que ens han estat més fàcils d'assolir. Com la rosa del Petit Princep ---,--'-<@
Jo penso que no hi ha colors impossibles. Podem matisar-los o barrejar-los i fer un color al nostre gust.Hi ha moments a la vida molt foscos però sempre hi ha una escletxa de llum... amb els nostres colors... fets a mida. Segur.Un 2007 ple de colors!
ResponEliminasí que hauré de descansar, barbollaire... Telefonica és implacable. Ara m'he escapat un moment a casa els iaios, però la nit serà llarga i freda per mi.
ResponEliminapetons en bosseta de roba i fulles d'eucaliptus...
em denunciaran per abandono del hogar... merda!
ResponEliminahe de marxar...
t'enyoro
(no t'espantis, que a telefonica m'han donat una beca d'un curset per ser "autosuficient"...)
molts petons, barbollaire!!!
ja callo...
ResponEliminanomés dir que si no aprovés el curset, m'és igual... ja m'hi tornaré a presentar...
sí, sí... a descansar...
Anonima Sé que ho faràs. Malgrat tot, ets la força i l’urc curull en la vida que t’envolta. Un petó. ;)
ResponEliminaAvi Ja és ben bé que teniu unes coneixences ben especials!!.
iruNa gironina. Vaja, em sap greu fer tard... Un petó. ;)*
MoNaLiTzA Gràcies per la rosa!!!! És fantastica!!! Estem d’acord. De fet el meu post no era una queixa... Era una afirmació. Una abraçada tendra!
Joana Que no faltin tampoc els colors per tu!!! Petó ;)*
Fetillera Em sap greu això de telefonica. També et trobaré a faltar... Tranquila. Un dia de descans ens farà retrobar-nos amb més força (uiiiiiiixxxxx!!!). Petó dolç i petit. ;)***
bona nit, barbollaire (i no és qüestió de croisants...)
ResponEliminaBona nit dolça williams!!!
ResponEliminaQuina alegria llegir-te. De debó!!!
Gràcies per venir. Moltíssimes gràcies de debó.
Un petó petit i dolcet. ;)***
però com el camí sigui tan maco com la foto, valdrà la pena
ResponEliminaSempre és possible. I els colors ajuden.
ResponEliminaUn petó de coloraines
No se de quin cap poden sortir aquestes poesies tan meravelloses Barbollaire, t'admiro! Segur que ets tímid pel perfil que ens mostres. Fins una altra...
ResponEliminaGràcies per passar per casa anònim. Llàstima no poder agraïr-ho a un nom propi.
ResponEliminaTorna sempre que vulguis.
Aquí seràs ven rebut/da.