Sensacions: Primer sol

M’aixeco a trenc d’alba
per trobar el primer sol
del darrer dia.

L’estel ressagat em pica l’ullet
i la lluna no para de somriure.

Aliats savis de paraules secretes.
Portadors de les forces
generadores per continuar essent.

La llum del darrer dia
pinta vermells als blaus.
I apareixen grocs

La llum del darrer dia
puja des de mar
i arriba fins on era casa meva.

Veig el temple.

I en aquest matí silenciós,
sento els riures dels nens.

Com l’esperança
que tots somniem a mitjanit.

Com manyagues dels teus llavis.

Com noms mormolats a cau d’orella.

Com l’alba que arribarà
demà enyorada de les mans
als cossos.

Sensacions: Fanal

Poc a poc la nit dona la volta

comptant les fulles que s’estremiran a l’alba.

Hi ha un silenci que m’envolta

i seu en una cantonada.

No m’importa si el sol no brilla.

La lluna mai podria ser més gran.

Vindràs a dir el meu nom aquesta nit?

Encenc el darrer llum de l’any

per recordar els carrers de nou descoberts.

Les paraules llegides.

Les músiques escoltades.

Mai vaig pensar que ens trobaríem,

però aleshores vas besar els meus llavis.

Estava perdut.

I em vas trobar i portar a casa.

Abraçant-me fort, quan tenia fred.

Eixugant-me els ulls, quan vaig plorar.

Ara,

camino dintre dels sons

dels carrers,

coneixedor dels colors

de les teves petjades.

Sensacions: Estrelles

Fals retorn.

No és el fil dins un laberint.
Ni un camí amarat
d’estalactites
com un mite impropi
de significats profunds.

És la densitat de l’il•lusió,
gravada en bronze,
resignada a ser qüestió
residual.

No és una pluja d’estrelles.

(Sentiment d’almesc
que evoca paradoxes
autosuficients.)

És el reflex del xiscle silent
de la teva tremolor profunda.

Projectada com magma
que anuncia l’arribada
de presencies exultants.

Porta estel•lar
d’accés restringit.

Sensacions: Lluna

La lluna atura
el temps de la besada.
I cada gest es torna
efímerament infinit.

L’absurd,
com reducció ridícula,
del sentiment cert.

Mans assedegades
dels sons que la pell
inventa pels colors
del plaer.

No hi ha promeses,
paraules, fets
que em facin estimar-te
més del que
t’estimo ara.

Sols sentir el teu cos,
fresc,
com l’herba segada
sota els peus.

Vertiginosa il•lusió
perduda entre les certeses,
desvagades,
que ens atrau com la gravetat
impertinent que augmenta
les distàncies.

Somni de cabells
desplegats sobre el llit.
Corona sensual
de calidesa còmplice.

Llàgrimes que desborden,
colpejant els dins,
amb les tessitures més tendres.

Mecanisme de la voluntat del origen.
Descobriment de la pèrdua.

Cinema: Mona Lisa smile

Arribes amb la força
del mestral i una dolçor
com de mar.

Somrius per intentar
que aprenem a aixecar
el cap per damunt
les grisors de cada dia.

Obviant la rutina
sota l’exercici
del pensament
i els sentiments.

Res és indiferent
als teus ulls, al teu cor,
de lluitadora
en evolució continua.

I se que podem trobar
la teva mà, ferma,
com far de retorn
les nits més fosques.
_________________________________
òbviament podria pertànyer a Endreces (X). sigui com sigui, és per tu Trini

Nadala

Puc batejar cada
un d’aquest estels
màgics
amb els vostres noms.

I així perfilar
una constel•lació
de components únics:
éssers de cors grans,
mirades clares,
paraules dolces.

Bressol d’un sentiment
que acotxeu
i amanyagueu
amb els colors
que s’emmirallen
dels vostres esguards.
_____________________
Estels més rellevants en aquesta constel.lació (en ordre alfabètic)

Alepsi	Elur	Musa	Zel
Annatarambana	Gatot	Ònix	...
Arare	Gemminola	Pd40
Avi	Hypatia	Pentesilea
Bitxo	IruNa	Tals
Bruixoleta	Iruna del camins	Uribetty
Carme Fortià	Joana	Veí de dalt
Carme Rosanas	Monalitza	Williams

Sensacions: Pluja fina

Plou tan suaument
que he sortit a mullar-me
per recordar els colors
dels teus dits
damunt la meva pell.

Però la pluja era freda.

Cinema: Le Notti di Cabiria

Dolcesa desesperada
diàfanament decidida.
Actuació d’amor
impecablement desplegada.

Despertar d’una pregunta,
entre llençols rebregats,
caient cap a una son
fracassada i de carrers estrets.
Mentir-se sense honor,
observant la vida
amb la tendresa
dels enamorats.

Dolor d’aguda bellesa
com forma d’immortalitat
de generositat implacable.

La modèstia del obsequi
reconstruït cada nit, cada dia:
el minut que passa satisfet.

Perspectiva inacabada
entre runes, superposicions
i multituds enfollides.

Omplim els pulmons
de bellesa mestissa
per somniar que no fa
falta reservar-se per res millor.

Cinema: The Silence Of The Lambs

Inventar-nos
amb la pell d’altres.

Consideracions laterals
sense possibilitats
de versemblança.

Moviments sensuals per extreure,
com un exorcisme,
l’alè vanament destructiu
de l’amor.

L’embolcall convencional s’allibera,
en caure la màscara grotesca.

Llum a la sortida:
l’esperança de tu.

Cinema: La lengua de las Mariposas.

Obtenim el coneixement
del color de les paraules
que aprenem.

Després oblidem la conjugació
del sentiment escaient.

Cecs davant
somnis que ens aclaparen.

Perdent el tacte de la pell
que mai va deixar-se acaronar del tot.

Observant totes les esquenes
que criden la teva covardia.

Convertint-nos en allò
que sempre vam jurar
que no seriem.

Matant l'innocència
per l'irrellevància
d’un moment.

Reconeixent totes les portes
que s’han de tancar
per trobar la clau
del enigma
d’un senderi incert
amarat pel blanc,
pur i feridor,
de la solitud.

El silenci s’atansa.

Cinema: La Strada

Camí de malabars
i acrobàcies sense xarxa.
Marxa de passes alades.
Pal•lidesa itinerant
aromatitzada de lilàs i suor.

Inventant el gest
que assagem,
sempre un cop més,
a l’espera del moment
de desvestir el somni
que plorem en solitud.

Despullar-se en gris
per sentir en colors.

Les mans, pinzells
de referències concretes.

Potser darrera la següent cantonada...

Cinema: Is Paris Burning?

La nit,
finalment viscuda
i apresa,
esclata en un foc
de renovació pagana.

Adorem la flama
que es propaga
acotxada per les teves mans.
La passió del bes
mentre recorrem
els carrers empedrats
vora el riu.

A l’aixopluc dels ponts
beurem els esguards,
mentre els dits
creen delicats corriols
pels cossos.

Cinema: The Snows of Kilimanjaro

Vestim vells garbissos
per resistir l’embat,
fred,
del tast dels records
d’una vida
que s’esmuny
com papallones blanques.

Veiem la neu
des de l’austeritat de l’obaga.
Sota despullats bedolls entremaliats.

En un intent d’evitar
rigorosos hiverns
tot arrelant entre roques.

Els cossos no deixen empremta.

I ens oblidem en un calaix.

Cinema: Jonathan Livingston Seagull

Altures feréstegues
de clarors rogenques.
A l’horitzó, un nou dia
s’aixeca
sobre fondals emboirats.

Intueixo el teu vol,
plomatge brillant,
ales esteses.

I és aleshores
quan et trobo:
Aturant un temps
amb la teva paraula.

Suavitzant els murs
de pedra seca
que ens envolten
amb un somriure
de paisatges multicolors.

Despullant d’ornaments la vida
per viure-la com la història,
verge,
que es deixa dur per un vendaval.

Realitat que reculls
en racons amb coixins
de vegades espinosos.

Amarant-la amb les orquídies diminutes
de les teves besades.

(parèntesi agraït)

Na Joana obre finestres, fa memes i m'afalaga i fa pujar els colors atorgant-me aquest premi:

Aquest reconeixement honorific comporta compartir-ho amb altres set blocaires que, al meu parer, siguin susceptibles de merèixer-ho.

Gràcies per fer-me pensar, somriure, aprendre.

Alepsi
Bitxo
Carme Fortià
Elur
Hypatia
Uribetty
Oriol

I "ex-aequo" i perquè si:

Pd40 (per si passes per casa)
Monalitza (encara que no sigui un bloc)
Iruna dels Camins (encara que no t'agradi)

A tots vosaltres gràcies.

Cinema: Lost In Translation

Cop de dolor blanc,
sóc qui sóc per a ningú.
Despullat en tu
no hi ha camí de llum.
Mots perduts entre els mots.

Cinema: Das Leben der Anderen

Interferència malaltissa.
Es fa necessari fugir
abans d’ofegar-se.

Cristall marcit,
un cop més,
sota la pútrida bafarada
del mot.

Batecs depredadors
enmig d’una superfície
blavissa i esvaïda.

Dring, buit,
que trenca la volta
estimada.

Idea negra.
Espectral imatge blana.

Interferència
a la vida d’altres.

Cinema: Sense & Sensibility

La música del cos
abocant-se a la vida,
sense condicions
ni regles establerts,
es presenta com una
contradicció essencial.

Ballet proper
sense paraules per definir-ho.
Arquet que saltirona
enamorat d’un tacte de vellut.
Circumval•lant silencis
vertiginosos que dibuixen
la pell estimada.

Mirada asimètrica
que enyora la teva presència.

Encara que hi siguis.

Cinema: Road To Perdition

Triem un traçat
ja definit
per mercaders
des de turons fortificats.

Foneries eòliques
per fugir de la destrucció
que es pot trobar
a cada revolt del riu.

Mobilitzem per reorganitzar,
amb una confiança emotiva,
un pas de barca
des de cingleres absurdes.

I fem la transhumància,
amidant sogues nuades,
a les sobretaules
vora el foc.