Anònims - CXCV -

 

pengem el telèfon
i un silenci fosc m’envaeix

m’has parlat d’una taca
als dins
allà on l’oxigen
es converteix en vida

falten proves
però el nom,
el futur,
esborrona

tu
blau curull
d’amor
d’inquietud
de vida

les paraules 
em defugen
per no escriure
la por