invoco la respiracióde l’absènciaobstinadaque ompleel buitde l’altre riba dels llavisel pes del mil sospirsallunya els somnis
"El pes de mil sospirs allunya els somnis" són uns versos finals perfectes, i molt reals. M'agrada molt aquesta manera de dir-ho i el que em fa pensar i sentir.Moltes gràcies poeta, per la bellesa de les imatges i paraules.Una abraçada.
Sensacional ... Adorei a verdade implícita! Parabéns! abraços, chica
Bellas palabras con regusto agridulce incluido.Salud.
M'encanta com acabes el poema, és una gran veritat.Maquíssima la imatge també... en saps molt, punyeter! ;-)Aferradetes, Miquel Àngel.
El silencio persiste en la ausencia que se obstina no abandonar... Bellísimo y profundo poema.Un abrazo
"El pes de mil sospirs allunya els somnis" són uns versos finals perfectes, i molt reals. M'agrada molt aquesta manera de dir-ho i el que em fa pensar i sentir.
ResponEliminaMoltes gràcies poeta, per la bellesa de les imatges i paraules.
Una abraçada.
Sensacional ... Adorei a verdade implícita!
ResponEliminaParabéns!
abraços, chica
Bellas palabras con regusto agridulce incluido.
ResponEliminaSalud.
M'encanta com acabes el poema, és una gran veritat.
ResponEliminaMaquíssima la imatge també... en saps molt, punyeter! ;-)
Aferradetes, Miquel Àngel.
El silencio persiste en la ausencia que se obstina no abandonar... Bellísimo y profundo poema.
ResponEliminaUn abrazo