Restes de sèrie - V -

(Leuven. België. Abril 2026. Fujifilm X-H2)
 

invoco la respiració
de l’absència
obstinada
que omple
el buit
de l’altre riba dels llavis

el pes 
del mil sospirs
allunya els somnis 

Comentaris

  1. Carme Rosanas16/7/26 21:00

    "El pes de mil sospirs allunya els somnis" són uns versos finals perfectes, i molt reals. M'agrada molt aquesta manera de dir-ho i el que em fa pensar i sentir.

    Moltes gràcies poeta, per la bellesa de les imatges i paraules.

    Una abraçada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada