202606 Relats Conjunts

 (La casa groga. Vincent Van Gogh. 1888)

 

hi han dones soles
i un home que camina
que mai va aprendre a plorar

un tren que arriba
- o potser marxa -
amb un deixant de fum blanc

qui camina apressat
o que seu
fent un beure
al bar

un nen agafat de la mà

cel blau enlluernant
les finestres
de la gran casa groga
silent

com un somni
sense significat
que encega
la mirada

com ànimes oblidades
que giren la cara
atordides
pel pes de l’amor
obscenament esquinçat
 

Comentaris

  1. Parabéns! Belíssima tua participação em poesia!
    Gostei muito!
    abraços, chica

    ResponElimina
  2. Una descripció molt poètica, molt bella i amarada de nostàlgia o de tristesa.
    Una participació magnífica!
    Una abraçada, poeta.

    Per cert que no se m'actualitza el teu blog a la barra lateral. Havia vingut a rellegir el post anterior, i m'he trobat amb la sorpresa que n'hi havia un de nou.

    Una abraçada mès…

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada