202606 Relats Conjunts
_-_Google_Art_Project.jpg)
(La casa groga. Vincent Van Gogh. 1888)
hi han dones soles
i un home que camina
que mai va aprendre a plorar
un tren que arriba
- o potser marxa -
amb un deixant de fum blanc
qui camina apressat
o que seu
fent un beure
al bar
un nen agafat de la mà
cel blau enlluernant
les finestres
de la gran casa groga
silent
com un somni
sense significat
que encega
la mirada
com ànimes oblidades
que giren la cara
atordides
pel pes de l’amor
obscenament esquinçat
Parabéns! Belíssima tua participação em poesia!
ResponEliminaGostei muito!
abraços, chica
Una descripció molt poètica, molt bella i amarada de nostàlgia o de tristesa.
ResponEliminaUna participació magnífica!
Una abraçada, poeta.
Per cert que no se m'actualitza el teu blog a la barra lateral. Havia vingut a rellegir el post anterior, i m'he trobat amb la sorpresa que n'hi havia un de nou.
Una abraçada mès…