Anònims - CLXXXVIII -
(Zurriola Hondartza. Donostia. Novembre 2025. Fujifilm X-H2)
creia que coneixia
la manera de creuar
les hores de colors
estranys
trobant un lloc
on amagar-me dels meus
pensaments caòtics
però cap nit porta
res que estripi
en petits bocins
la meva imatge
de vidre
i cada matí
tornen a brillar
les velles
cicatrius descolorides
d’errors i silencis
Pensava que el protagonista de la teva foto estava assegut, però em sembla que no. I en veure's davant de la immensitat que té al davant, potser trobi una resposta a la seva solitud. M'agraden molt aquest tipus de fotos.
ResponEliminaNo hi ha cap lloc per amagar-se, però sí que n'hi ha per perdonar-se.
Aferradetes, poeta.
"Tenim a penes el que tenim i prou" ens diu MMP.
ResponEliminaEm sembla que arriba un moment, jo ja fa dies que hi soc, que hem de fer un balanç que sigui positiu, en el sentit de guardar les coses bones que hem tingut, que hem viscut. Allò que he viscut, ja ningú no ens ho pot prendre.
Jo trobo que creues les hores de colors d'una manera preciosa a les teves fotos, encara que ja imagino que no parles pas d'això.
Tampoc no cal amagar-nos de nosaltres mateixos. Perdonar-nos, potser sí. Per més que ens equivoquem, tots, tots, tots, l'amor, al nostre voltant continua sempre.
Una abraçada, poeta!