Anònims - CLXXXVIII -
creia que coneixia
la manera de creuar
les hores de colors
estranys
trobant un lloc
on amagar-me dels meus
pensaments caòtics
però cap nit porta
res que estripi
en petits bocins
la meva imatge
de vidre
i cada matí
tornen a brillar
les velles
cicatrius descolorides
d’errors i silencis

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada