202511 Relats Conjunts

 

(Garrote vil - Ramon Casas - 1894)

com desitges
com t’agrada
provocar la meva,
la nostra, mort

davant un públic
tant selecte
amb tanta varietat
d’espectadors

els que callen
els que atorguen
els que pensen
que alguna malifeta
porta a aquesta punició

els que giren el cap
avergonyits per alguna traïció
els que fan befa del convicte
per amagar el seu passat
els que ploren
per pietat

i fas cantar les absoltes
i concedir el perdó diví,
quin signe de clemència,
enmig de redobles de tambor
i el silenci de la gernació

com desitges
com t’agrada
des del teu miserable
cor
provocar la meva,
la nostra, 
mort


 


Comentaris

  1. M'emociona profundament, tant el teu poema com Lluís Llach.
    Moltes gràcies!
    La pau de la nit!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada