202510 Relats Conjunts
(Costa abstracta. Anònim, creat per Gallery Today)
el vent d’octubre
fon els colors
que havien acotxat
l’estiu
com gresol d’un desig
de cossos nus
i mirades sota la lluna
llum a punta d’alba
quan boques i sexes
encara es cercaven
amb la necessitat
de la innocència
de l’estimació
a les mans
ara
textures de paisatges
que baten la ment
amb essències de mar
sentiments
pels penya-segats
abatoll de silencis
colpejant l’absència
Per no fer-te el pes, t'ha inspirat un bellíssim poema.
ResponEliminaAferradetes, Miquel Àngel.
Amb el final del estiu, també poden acabar moltes més coses.... ben inspirat !.
ResponEliminaSalut !!.
Un poema preciós i ple de sentiments i emocions diverses, que transmets molt bé.
ResponEliminaEstiu o hivern sempre acaben coses, però també en poden començar d'altres...
Una abraçada, poeta.