202510 Relats Conjunts

 

 
(Costa abstracta. Anònim, creat per Gallery Today)


el vent d’octubre
fon els colors
que havien acotxat
l’estiu
com gresol d’un desig
de cossos nus
i mirades sota la lluna

llum a punta d’alba
quan boques i sexes
encara es cercaven
amb la necessitat
de la innocència
de l’estimació

a les mans
ara
textures de paisatges 
que baten la ment
amb essències de mar

sentiments
pels penya-segats
abatoll de silencis
colpejant l’absència





Comentaris

  1. Per no fer-te el pes, t'ha inspirat un bellíssim poema.

    Aferradetes, Miquel Àngel.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada