Anònims - CLXXXIII -
(Passeig del Mar. L'Escala. Alt Empordà. Girona.Agost 2025. Fujifilm X-H2)
no vaig creure mai
prou seriosament
que l’amor em trobaria
va semblar que ens reconeixíem
mirant-nos als ulls
com el primer raig de sol
per sobre la por
però la vida passa
i quan crec que m’hi acosto
enlloc no hi ha temps
l’amor sempre és per demà
Quina fotografia més preciosa.
ResponEliminaHem estat a prop aquest estiu, per allà a L'Escala.
A mi no m'ho sembla que l'amor sigui per demà. L'amor el sé en cada moment viscut, en el record i en el present i també projectat en el futur, des de cada instant. Però vaja, l'amor ningú el viu igual.
Una abraçada, poeta.
Quan no és tenen habilitats relacionals i no acabes d'entendre els senyals... i creus que l'impossible pot ser... i que estimar hauria de ser més fàcil... però ho acabes esgarriant tot, com és el meu cas, t'acaba semblant que l'amor, l'estimació, sempre és per demà.
EliminaI que no val la pena fer mal a qui t'envolta
Gràcies per seguir venint, Carme
una abraçada llarga