Anònims - CLXXXIII -

 

(Passeig del Mar. L'Escala. Alt Empordà. Girona.Agost 2025. Fujifilm X-H2)

no vaig creure mai
prou seriosament
que l’amor em trobaria

va semblar que ens reconeixíem
mirant-nos als ulls
com el primer raig de sol
per sobre la por

però la vida passa
i quan crec que m’hi acosto
enlloc no hi ha temps

l’amor sempre és per demà

 

Comentaris

  1. Carme Rosanas9/9/25 23:33

    Quina fotografia més preciosa.
    Hem estat a prop aquest estiu, per allà a L'Escala.
    A mi no m'ho sembla que l'amor sigui per demà. L'amor el sé en cada moment viscut, en el record i en el present i també projectat en el futur, des de cada instant. Però vaja, l'amor ningú el viu igual.

    Una abraçada, poeta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada