Anònims - CLXXX -
imatge d’un paisatge
que sento a l’abast
de la punta dels dits
imatges d’uns rostres,
com miratges,
que tornen a mi
veig i sento la dolcesa
amb que acotxaves
la meva vida
com un far
esperant la nit
per portar-me a recer
de les meves mancances
fermant-me
a l’esparagol dels teus pits
(Inspirat per l'entrada de Carme)
Un poema dolç, ple de bons records.
ResponEliminaNo coneixia la paraula esparagol, és molt bonica i la imatge que construeixes amb ella també.
Una abraçada.
Una complicitat molt maca entre la Carme i tu.
ResponEliminaUn paisatge preciós per un poema dolcet, com tu.
Aferradetes a tots dos. ;-)