Anònims - CLXXX -

 

(Far de S'Arenella. El Port de la Selva. Agost 2025. Fujifilm X-H2)

imatge d’un paisatge
que sento a l’abast
de la punta dels dits

imatges d’uns rostres,
com miratges,
que tornen a mi

veig i sento la dolcesa 
amb que acotxaves
la meva vida

com un far
esperant la nit
per portar-me a recer
de les meves mancances

fermant-me 
a l’esparagol dels teus pits

(Inspirat per l'entrada de Carme)

Comentaris

  1. Carme Rosanas24/8/25 13:01

    Un poema dolç, ple de bons records.
    No coneixia la paraula esparagol, és molt bonica i la imatge que construeixes amb ella també.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. sa lluna24/8/25 13:49

    Una complicitat molt maca entre la Carme i tu.
    Un paisatge preciós per un poema dolcet, com tu.
    Aferradetes a tots dos. ;-)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada