Anònims - CLXXIX -

 

(Passeig de Mar. L'Escala. Alt Empordà. Girona. Fujifilm X-H2)

no hi ha escalfor a l’horitzó

qui podria reconèixer
el temps de l’amant
en l’espatlla freda?22

si desaparegués ara mateix,
aquí,
et miraria els ulls
per córrer i recórrer
tot el que ets

sense amagar-me
ni fugir
simplement
per cremar-me
a la teva memòria

 mentre les mans,
(teves, seves, tant és)
sempre ensopides,
ressegueixen per darrer cop
aquest cos nu
que fa feredat


Comentaris

  1. La teva fotografia és molt càlida, poeta de les imatges.
    El poema molt trist, fa posar els pèls de punta, sí, també fa feredat.
    Se t'han escapat dos dosos que jo diria que no hi han de ser.
    Una abraçada que no sigui ensopida.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada