Anònims - CLXVII -
(Amsterdam. Agost 2013. Nikon D800)
la pregunta encara hi és:
per què jo?
per què amb mi?
coneixies la realitat
i les meves mancances
per què jo?
per què amb mi?
coneixies la realitat
i les meves mancances
però es van reinventar
tots els camins de llum
unint les passes
emocions
desig
dos cossos com un
mentre el somrís
s’entrellaçava
un espai on les paraules
s’han tornat murmuris
on la distància és un llenç,
pesant, profund
amb tots els colors
del record
viatge secret
sense camí
sense camí
El detall de la foto el trobo entre curiós i estrany, sent Amsterdam i l'any 2013.
ResponEliminaReinventar-se en l'amor, pot desterrar totes les mancances...
Aferradetes, poeta.
Hola Paula!
EliminaSi que és curiosa.
Tot i que en castellà, AQUÍ he trobat informació al respecte d'aquesta escultura.
Abraçades, nina
M'agrada molt aquest poema, reinventar-se sempre està bé i potser no hem de parar mai de fer-ho. Em fa una mica de pena aquest viatge secret sense camí, potser perquè sempre hi hauria d'haver un camí.
ResponEliminaUna abraçada, Miquel Àngel.