Anònims - CLXVII -

 

(Amsterdam. Agost 2013. Nikon D800)
 
la pregunta encara hi és:
per què jo?
per què amb mi?
coneixies la realitat
i les meves mancances

però es van reinventar
tots els camins de llum
unint les passes

emocions
desig

dos cossos com un
mentre el somrís
s’entrellaçava

un espai on les paraules
s’han tornat murmuris
on la distància és un llenç,
pesant, profund
amb tots els colors
del record

viatge secret
sense camí



Comentaris

sa lluna ha dit…
El detall de la foto el trobo entre curiós i estrany, sent Amsterdam i l'any 2013.
Reinventar-se en l'amor, pot desterrar totes les mancances...
Aferradetes, poeta.
Carme Rosanas ha dit…
M'agrada molt aquest poema, reinventar-se sempre està bé i potser no hem de parar mai de fer-ho. Em fa una mica de pena aquest viatge secret sense camí, potser perquè sempre hi hauria d'haver un camí.

Una abraçada, Miquel Àngel.