Anònims - CLXII -
(Parc del Laberint. Barcelona. Febrer 2025. Fujifilm X-H2)
mirem
des de la profunditat intensa
del nostre esguard
oblidem qui som
en la nostra nuesa
sentim què som
abracem-nos
fins que brollin
els colors amagats
de la tendresa
fins que no puguem
aturar el riure
aleshores,
com en un somni d’estrelles,
jaurem delectant-nos
en nosaltres mateixos
M'encanta aquest poema. És una meravella de forma i de contingut.
ResponEliminaAbraçades, poeta.
El pas del temps no minva la seva bellesa.
ResponEliminaEl poema preciós.
Petonets, Miquel Ángel.