Anònims - CLXIII -

 

 
(Salt del Gerber. Pallars Sobirà. Setembre 2020. Nikon D750)

 

nomes nosaltres podem

crear un temps més proper

pensaments agosarats

de la meva vida insegura

sols amb tu em mostro

com soc

aspre entre les teves mans  

guaridores

sí,

enyoro el teu cos nu

el teu mugró petit

la imperfecta delicadesa

de la teva pell blanca

decorada pel pas dels anys

 

tots els teus llavis...

i malgrat la distància

i el temps

segurament no ho sap

no t’ho imagines

segueixo recolzant-me en tu

en aquell racó del somni

que ens vam fer nostre

 

quan vaig imaginar

que sabia estimar


Comentaris

sa lluna ha dit…
Un diàleg sincer i profund amb tu mateix.
La soca i la pedra, tan diferents, però gairebé sempre unides.
Aferradetes, poeta.