Anònims - CLXIII -
(Salt del Gerber. Pallars Sobirà. Setembre 2020. Nikon D750)
tan sols nosaltres podem
crear un temps més proper
pensaments agosarats
de la meva vida insegura
sols amb tu em mostro
com soc
aspre entre les teves mans
guaridores
sí,
enyoro el teu cos nu
el teu mugró petit
la imperfecta delicadesa
de la teva pell blanca
decorada pel pas dels anys
tots els teus llavis...
i malgrat la distància
i el temps
segurament no ho sap
no t’ho imagines
segueixo recolzant-me en tu
en aquell racó del somni
que ens vam fer nostre
quan vaig imaginar
que sabia estimar
Un diàleg sincer i profund amb tu mateix.
ResponEliminaLa soca i la pedra, tan diferents, però gairebé sempre unides.
Aferradetes, poeta.
Molt sincer i molt profund, com diu la Paula.
ResponEliminaNo te n'estiguis, encara que ens deixis sense paraules.
Una abraçada.