Anònims - CLV -

 


(Rasos de Peguera. Gener 2025. Fujifilm X-H2)

ara em ve al cap

la teva sina blanca

els meus llavis

al teu mugró petit

 

les meves mans,

maldestres, barroeres,

resseguint-te

els viaranys del cos

 

arribar al teu pubis

al teu sexe dolç

per intentar dibuixar-te

plaer,

un orgasme potser

 

un intent matusser

per agrair tot l’amor

que em regalares

 

per amagar la vergonya

del meu cos davant teu

 

de sentir-me aprenent

i no en saber més

d’estima-te

de desitjar-te

 

però, tal vegada,

sols van ser cicatrius

al teu dins

Comentaris

sa lluna ha dit…
Els detalls i les textures són meravelloses.
Com també com descrius el desig i l'amor al teu poema.

Aferradetes, poeta.
Carme Rosanas ha dit…
Jo, com que soc molt puntualitzadora, i crec que les coses s'han de parlar, em sembla que ningú hauria de tenir el dubte de si ha deixat o no cicatrius als dins. I dintre d'unes relacions respectouses, penso que mai no haurien de quedar cicatrius.

Però tothom viu les coses a la seva manera i mai no es pot generalitzar..

No m'enrotllo més, i només afegiré que és un poema molt dolç.

Una abraçada, poeta.