Anònims - CLV -
(Rasos de Peguera. Gener 2025. Fujifilm X-H2)
ara em ve al cap
la teva sina blanca
els meus llavis
al teu mugró petit
les meves mans,
maldestres, barroeres,
resseguint-te
els viaranys del cos
arribar al teu pubis
al teu sexe dolç
per intentar dibuixar-te
plaer,
un orgasme potser
un intent matusser
per agrair tot l’amor
que em regalares
per amagar la vergonya
del meu cos davant teu
de sentir-me aprenent
i no en saber més
d’estima-te
de desitjar-te
però, tal vegada,
sols van ser cicatrius
al teu dins
Els detalls i les textures són meravelloses.
ResponEliminaCom també com descrius el desig i l'amor al teu poema.
Aferradetes, poeta.
Jo, com que soc molt puntualitzadora, i crec que les coses s'han de parlar, em sembla que ningú hauria de tenir el dubte de si ha deixat o no cicatrius als dins. I dintre d'unes relacions respectouses, penso que mai no haurien de quedar cicatrius.
ResponEliminaPerò tothom viu les coses a la seva manera i mai no es pot generalitzar..
No m'enrotllo més, i només afegiré que és un poema molt dolç.
Una abraçada, poeta.