Anònims - CXLVI -

(Sitges. Desembre 2014. Nikon D800)

bevem la llum d’un matí

que ens fa parpellejar

i mirar-nos a cua d’ull

com si ens estiméssim

discretament

 

viure una vida que desapareix

 

amb l’esperança,

encara,

de sortir corrents

i trobar-te el moment

 

allà on el dia

es fon amb la nit

 

Comentaris

  1. sa lluna27/9/24 15:01

    Per quedar-s'hi sense parpellejar, quina meravella!
    El poema em sembla molt tendre.

    Aferradetes, Miquel Àngel.

    ResponElimina
  2. sa lluna27/9/24 15:05

    S'ha quedat el comentari a Spam... ho mires?
    Gràcies!

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas27/9/24 19:19

    A la teva fotografia t'hi quedaries a viure, a risc d'agafar una insolació.

    I el poema fa rumiar, (tot i que no se'm fa gens estrany) amb la vida que desapareix, (jo també ho penso així en moltes coses) i amb l'esperança d'un temps com regalat (que no sé ben bé d'on pot sortir).

    En qualsevol cas, miro i llegeixo i miro i llgeixo.

    Una abraçada, poeta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada