No sé si anomenar-ho bodegó o retrat, però és el conjunt que m'atreu... la bellesa infinita de les flors silvestres i la saviesa d'una mà que, pels seus solcs, se m'antulla gran... Preciosa!!
Aferradetes dolcetes, poeta.
Anònim ha dit…
Llegeixo el que diu la Paula i penso, no, no tan gran. He, he, he… al menys en comparació de la meva. I menys si és del 2011. Reconec la mà de l'amiga que tenim en comú.
La fotografia es preciosa. I el poema també. M'encanta el final dels dos versos separats.
Siii! Ho has encetat de ple (calla que la localització no hagi sigut també una pista... jejeje) A veure si em demanarà "drets d'imatge" si s'assabenta que he tornat i "l'he fet servir"
Comentaris
Aferradetes dolcetes, poeta.
La fotografia es preciosa. I el poema també. M'encanta el final dels dos versos separats.
Carme
A veure si em demanarà "drets d'imatge" si s'assabenta que he tornat i "l'he fet servir"
Petonet dolç